Valencià i català al Diccionari Normatiu Valencià

Diccionari Normatiu Valencià

valencià -ana [valensiá]

1.	adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.

2.	m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.

3.	m. LING. Varietat d'esta llengua parlada en la Comunitat Valenciana. Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.

4.

adj. De la ciutat de València, de la Comunitat Valenciana o del valencià, o que hi té relació. Idioma valencià. Cultura valenciana. català -ana [katalá] 1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya. 2. m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó, la ciutat sarda de l'Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià. 3. m. LING. Varietat d'esta llengua parlada a Catalunya. Català occidental, català oriental. 4. adj. De Catalunya o del català, o que hi té relació.