dissabte, 29 de març del 2014
divendres, 28 de març del 2014
En record de l' Stanbroock
HONOR I MEMÒRIA
a l'STANBROOCK, el vaixell de la llibertat
...i el seu heroic capità
ARCHIBALD DICKSON
dijous, 27 de març del 2014
dimecres, 26 de març del 2014
De paradisos
algun dia entenem, però, que, lluny d'habitar-se,
els paradisos són per ser sols cobejats;
petjar-los, en canvi, fóra destruir-los a l'acte.
Àlex Susanna
Lo pi de les tres branques (Pujada al Xorret de Catí, Castalla)
...
En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s'amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l'acaba
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l'Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria.
Jacint Verdaguer
dimarts, 25 de març del 2014
dilluns, 24 de març del 2014
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 2)
Aproximació, 1
fins i tot destrossada
la cara humana
és encara un rostre
humà
la seva semblança
fa por
què és el que es desenterra
d'aquella manera de la carn
tota figura surt
dels nostres ulls
o bé els arrenca
même massacrée / la face humaine / est encore un visage / humanin / sa ressemblance / fait peur // qu'est-ce qui se deterre / ainsi de la chair / toute figure sort / de nos yeux / ou bine les arrache .
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 1)
diumenge, 23 de març del 2014
Afinitats electives: Anna Wiraszka, rastrejar l'ésser humà
Anna Wiraszka va nàxer a Polònia. Entre 1993 i 1998 va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia estudis que va culminar amb el màster en Disseny i Arts Gràfiques. Tot i que també s'ha dedicat a la il·lustració de llibres, aviat es va decantar pel conreu de la fotografia. Actualment viu a Edinburg (Regne Unit).
En la seva obra fotogràfica podem distingir dues línies bàsiques de treball: El retrat i els llocs, amb una important rellevància al bosc, però sempre sobre l'eix de la presència humana, predominantment femenina. Un treball que cerca d'aprofundir en el coneixement de l'ésser humà a través de l'expressió corporal.
dissabte, 22 de març del 2014
divendres, 21 de març del 2014
dijous, 20 de març del 2014
De viure en una casa de vidre
Viure en una casa de vidre és la virtut revolucionària par excellence. Suposa una embriaguesa, un exhibicionisme moral del qual la nostra època va molt necessitada.
Walter Benjamin
dimecres, 19 de març del 2014
dimarts, 18 de març del 2014
dilluns, 17 de març del 2014
M'agrada Teresa Costa-Gramunt
(imatge treta del seu blog El Vel d'Harmonia)
La poeta recita "La presa", de Blau de nit a Praga
El Vel d'Harmonia (Blog)
La poeta recita "La presa", de Blau de nit a Praga
El Vel d'Harmonia (Blog)
diumenge, 16 de març del 2014
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 1)
(imatge presa de jmdinh.net)
Aproximació 1
Que és un rostre
sense identitat
sense nom
un rostre que no és rostre
sinó per semblança amb
un rostre
una simple cara
posada damunt de res
algú és allà
que no és algú
que no és ningú
Qu'est-ce qu'un visage / sans identité / sans nom / un visage qui n'est visage / que par ressemblance avec un visage // une simple face / posée sur rien / quelqu'un est là / qui n'est pas quelqu'un/ qui n'est pas personne
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 1)
dissabte, 15 de març del 2014
divendres, 14 de març del 2014
dijous, 13 de març del 2014
Marina i Ulay es miren
Ja havia parlat de Marina Ibramovic en aquest bloc. No hi vaig contar, però, que del 1976 al 1989 havia compartit el seu treball artístic i la seva vida sentimental amb Ulay, fins que un dia van creure que la relació s'esgotava i van decidir de separar-se amb una abraçada després d'haver caminat 90 dies ininterrompuits l'un vers l'altre d'una punta a l'altra de la Gran Muralla Xinesa.
Van passar 23 anys i un dia, en una performance, al MOMa de Nova York on l'artista mirava durant un minut, en silenci, un seguit de desconegudes i desconeguts, es van tornar a retrobar, cara a cara, ulls a ulls...
dimecres, 12 de març del 2014
Afinitats electives: Sophia Wallace, cos, gènere, identitat
Sophia Wallace és una artista conceptual i fotògrafa nord-americana que treballa la imatge el vídeo i tècniques mixtes. Ha realitzat diverses sèries de fotografia artística ( retrats, imatges de carrer...) però el seu interés prioritari ha estat la exploració de l'"alteritat", la sexualització del cos, els rols, la identitat i l'ambigüitat de gènere. En aquest sentit cal remarcar el projecte Cliteracy que aborda el tabú del clítoris a traves d'imatges, objectes artístics i art de carrer, cartelleria, instal·lacions...
Hom té la tendència a tenir representacions molt marcades dels gèneres, de la sexualitat, cal tornar a una identitat individual.
Som abans de res, éssers humans
dimarts, 11 de març del 2014
Leopoldo María Panero, "poeta maleït"
(Foto: José Ramon Vega - mundiario.com)
Aquests dies estic impartint unes classes, com a professor convidat, sobre Baudelaire i la poesia simbolista quan, justament, s'ha produit la mort de Leopoldo Maria Panero a qui molts han catalogat com el darrer "poeta maleït". I m'ha abellit d'acostar-me a la llibreria per comprar algun dels seus poemaris. Ja a casa he volgut - a tall d'homenatge - embastar una ràpida traducció d'algun dels seus poemes - ell, que també ha treballat en el trasllat de poetes estimats a versions al castellà, en deia perversions - Finalment, he elegit Albertine del poema, sobretot perquè , m'és molt suggerent el darrer vers: "como la perfección de la ceniza"
Albertine del poema
a Proust
La flor que es despulla al vent
la flor que riu i l'ocell que plora
(Verlaine ho va dir)
i Proust escrivia sempre de nit
mentre queien els ocells, com pluja de cendra
en la seva ànima que tremolava
com una flor davant l'insult,
com una ferida als ulls
com la perfecció de la cendra.
La flor que se desnuda en el viento / la flor que ríe y el pájaro que llora / (Verlaine lo dijo) / y Proust escribía siempre de noche / mientras caían, como lluvia de ceniza / los pájaros en su alma que temblaba / como una flor ante el insulto, / como una ferida en los ojos / como la perfección de la ceniza.
de Los señores del alma (poemas del manicomio del Dr. Rafael Inglot)
dilluns, 10 de març del 2014
diumenge, 9 de març del 2014
dissabte, 8 de març del 2014
M'agrada Rosa Leveroni
(imatge presa de nuvol.com)
Comiat
Rere la boira
d'aquest somni impossible,
és que seria
més dolça la certesa
que el camí solitari?
divendres, 7 de març del 2014
8 de març: de carn devien ser i voler carn...
(imatge: Carla van de Puttelar)
DAMES DE PAPER
Per a Dolors Cuenca, sempre obstinada
A desenterrar del silenci les dones
L’esguard que jo de vos he no és egual
Ausiàs March
De carn devien ser i voler carn
elles també: cabells i rostre, pits,
humanes regions on el deler
pren forma al ritme d’un mot gran: amor
amor, del vostre cos ha fet un pont
des de la gràcia del pecat, sojorn
on s’arrecera l’home, pell amb pell
com la ploma, angoixada, busca el full.
I vosaltres, que hauríeu pres dolor
extrem només pel propi nom de dona,
moriu d’enyor a canvi del no-res.
De carn i de sospirs la més perfecta
culpa absolta amb els mots, i ja per sempre
eternes sobiranes del silenci.
Maria Josep Escrivà: Tots els noms de la pena
Cabellera esbullada: (Versions d'Akiko Yosano, i 20)
hito no ko ni
kaseshi wa tsumi ka
waga kaina
shiroki wa kami ni
nado yuzuru beki
Quin ser humà
podria condemnar-me?
¿No és la blancor
del meu braç, que el seu cap
acull, digna d'un déu?
(versió meva a partir de traduccions al castellà i a l'italià)
dijous, 6 de març del 2014
dimecres, 5 de març del 2014
dimarts, 4 de març del 2014
dilluns, 3 de març del 2014
diumenge, 2 de març del 2014
A les envistes del Maigmó, vora les runes de l'Almussai
En resposta a la crida de l'amic Juli, ahir vam fer una llarga caminada carenejant (entre els 1000 i els 1200 metres) per la cresta de la serra de Castallà, fins arribar al Maigmó. Amb un aturada literària, ja de tornada, al mas de Planisses - l'Almussai valorià, ara ja en unes condicions vergonyosament precàries - quin país és aquest que no sap tenir cura dels seues referents? - tot i que encara ben evocador - mentre hi ha vida, hi ha esperança?
"Per pujar a l'habitatge 'dels amos' haguérem de travessar l'ampla entrada, pavimentada de lloses desiguals només allà on no aflorava la penya del malladar, allisada i lluent potser per dos -o per tres!- segles de trepitjar-la. llargues, abundants i sòlides estaques hi havia distribuïdes pels murs, i hi penjaven arreus, roba de treball i una destraql molt grossa, de dues mans que diuen ...
A mà dreta hi havia una bona cambra i després un pastador; el buit que restava en angle recte fins a la paret de darrere, era la llar; en el fons, a l'enfront de la porta, vora un finestró tancat, es veia una lleixa amb dues canterelles de dos brocs i, més avall, un banquet amb tres cànters ...
Entre el banquet i la llar, hi havia com una fulla de finestra que semblava misteriosa. On donava? Era la porta de la cisterna, a l'altura de la cinta ...
Enric valor: Temps de batuda
Subscriure's a:
Missatges (Atom)