(Foto: José Ramon Vega - mundiario.com)
Aquests dies estic impartint unes classes, com a professor convidat, sobre Baudelaire i la poesia simbolista quan, justament, s'ha produit la mort de Leopoldo Maria Panero a qui molts han catalogat com el darrer "poeta maleït". I m'ha abellit d'acostar-me a la llibreria per comprar algun dels seus poemaris. Ja a casa he volgut - a tall d'homenatge - embastar una ràpida traducció d'algun dels seus poemes - ell, que també ha treballat en el trasllat de poetes estimats a versions al castellà, en deia perversions - Finalment, he elegit Albertine del poema, sobretot perquè , m'és molt suggerent el darrer vers: "como la perfección de la ceniza"
Albertine del poema
a Proust
La flor que es despulla al vent
la flor que riu i l'ocell que plora
(Verlaine ho va dir)
i Proust escrivia sempre de nit
mentre queien els ocells, com pluja de cendra
en la seva ànima que tremolava
com una flor davant l'insult,
com una ferida als ulls
com la perfecció de la cendra.
La flor que se desnuda en el viento / la flor que ríe y el pájaro que llora / (Verlaine lo dijo) / y Proust escribía siempre de noche / mientras caían, como lluvia de ceniza / los pájaros en su alma que temblaba / como una flor ante el insulto, / como una ferida en los ojos / como la perfección de la ceniza.
de Los señores del alma (poemas del manicomio del Dr. Rafael Inglot)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada