El funàmbul, pura literatura.

No fa massa temps que em vaig assabentar de l'existència de el funàmbul, vaig visitar la seva web i em vaig sentir interessant pel contingut d'aquesta revista de cultura. Com que hi havia la possibilitat de comprar-ne la versió digital, vaig adquirir la revista número 4, que girava al voltant del tema de la Xoah. Em va agradar moltíssim, fins al punt que vaig fer les gestions per subscriure'm a la versió en paper (que duu inclòs l'enviament, també, de cada número en pdf). Totes aquestes gestions em van permetre d'entrar en contacte amb el seu director, David Cuscó, que em va semblar una persona apassionada pel seu treball, ben amable i accessible.

Ara he rebut, ja en paper, el número 5, dedicat a la Weltliteratur, que m'estic llegint amb fruïció:  articles curts però essencials per fer-te'n una idea bàsica del naixement dels estudis de literatura "universal" o "comparada" (amb treballs de/sobre Goethe, Ekhermann, Mme. de Staël, Karl Heinz Trost, Itamar Even-Zhoar, Armando Gnisci o Yves Chevrel; a més d'una entrevista amb Antoni martí Monterde i un treball d'acostament a Ramon Esquerra, pioner d'aquest estudis en la nostra tradició literària).

Un nou lliurament que em confirma en aquella intuïció que vaig tenir de trobar-me davant d'una iniciativa d'estudi i divulgació literària ben ambiciosa, exigent, resolta d'una manera tan senzilla com exemplar. Imprescindible.