dijous, 10 d’octubre del 2013
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Teulada i la Marina Alta: Cantant i ballant a Estellés
(imatge presa de TeuladaMorairadigital)
Ahir vam assistir a Cantant i ballant a Estellés. El poeta del poble representat a l'Auditori de Teulada Moraira pels grups de danses de Teulada, Pedreguer i Xàbia.
L'acte es va desenvolupar a dins el doble marc de la Festa Estellés que aquestes setmanes ha anat desplegant-se al llarg del País Valencià i la commemoració de la Diada del 9 d'Octubre i em va semblar una proposta artística ben interessant, que reeix en l'intent de fusionar harmònicament la música i el balls tradicionals valencians amb la poesia estellesiana.
L'espectacle -carregat d'emotivitat i amb un públic completament lliurat- es va desenvolupar en tres parts, una primera centrada en cançons i dansades populars, on destacaria el Ball de comptes de Xàbia, la Jota de les barxes de Teulada i la Jota Albardanera de Pedreguer; la part central, molt emotiva i vibrant, es va centrar en el tema de la mort i de la desfeta del país, on hi destacaria la dansa del vetlatori de la Llosa de Ranes; finalment, la tercera part, farcida d'adaptacions de poemes emblemàtics d'Estellés, com "els amants" o "la rosa del paper", va acabar amb el solemne Bolero de l'Alcúdia, amb lletra del poema homònim de Vicent Andrés Estellés:
Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
dimarts, 8 d’octubre del 2013
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 5)
tsubakura no
hane ni shitataru
harusame wo
uekte nademuka
waga asanegami
Pluja vernal
lliscant des d'ales fosques
dels oronells
hi allisaré, a l'alba,
els meus cabells rebels?
(versió meva a partir de traduccions de l'italià i del castellà)
dissabte, 5 d’octubre del 2013
Del cercle del poema
(imatge: Balthus)
El poema, com un cercle, gira eternament sobre ell mateix al voltant del seu centre.
Joan Margarit
dijous, 3 d’octubre del 2013
dimecres, 2 d’octubre del 2013
Afinitats electives: Gabriele Croppi. Remirar l'espai: de la urbs a la shoà
El fotògraf italià Gabriele Croppi (1974) assenta la seva obra sobre el principi de la innovació, temptant de desenvolupar una mirada "nova" a partir de la convergència amb altres llenguatges artístics com la pintura - el seu primer interés infantil -, el cinema o la literatura.
És tracta d'aconseguir impregnar de dramatisme i de poeticitat la visió d'espais geogràfics representatius de les grans urbs occidentals o els llocs més emblemàtics de l'Holocaust mitjançant l'us del blanc i negre, el forçament del contrast i l'ús de la figura humana de manera aïllada i carregada de simbolisme, fins arribar-hi a imprimir un toc d'irrealitat.
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)