El fotògraf italià Gabriele Croppi (1974) assenta la seva obra sobre el principi de la innovació, temptant de desenvolupar una mirada "nova" a partir de la convergència amb altres llenguatges artístics com la pintura - el seu primer interés infantil -, el cinema o la literatura.
És tracta d'aconseguir impregnar de dramatisme i de poeticitat la visió d'espais geogràfics representatius de les grans urbs occidentals o els llocs més emblemàtics de l'Holocaust mitjançant l'us del blanc i negre, el forçament del contrast i l'ús de la figura humana de manera aïllada i carregada de simbolisme, fins arribar-hi a imprimir un toc d'irrealitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada