Fa unes setmanes em vaig assabentar, per la conversa amb un amic, del fet que el primer nom que va rebre l'illa gran de la terra de foc va ser illa de Xàtiva. Això enm va encuriosir fins al punt de documentar-me sumàriament sobre el fet cosa que, de retop, m'ha mostrat una nova faceta de com va arribar a ser-ne, de profund i ample, l'odi que Felip V va professar envers Xàtiva ( i el poble valencià, per extensió).
Aquelles terres australs havien estat anomenades, a partir del seu descobriment per Magalhae s, com terra incognita o, també do fuogo per les nombroses fogueres que el mariner portugués havia albirat a la seva costa en passar-hi. Un mariner xativí, conegut com a Diego Ramírez de Arellano va ser el primer que va explorar totalment la zona i en va realitzar els primers mapes, comprovant així que allò era en realitat una illa, la més gran, a la qual va batejar amb el nom del seu poble: illa de Xàtiva.
Però Felip V, després de cremar Xàtiva -símbol d ela resistència valenciana-, no en va tenir prou amb esborrar-li fins i tot el nom, rebatejant-la com a San Felipe, sinó que el va perseguir fos on fos fins al punt d'ordenar que fos també suprimit per aquell lloc remot de l'imperi que passaria a nomenar-se isla Grande de la Tierra de Fuego. Aquest fet ens dona la mida exacta de l'odi dels borbons.
Però el poble ha tornat a dir-se Xàtiva, i diuen que els xativins han tingut sempre bona cura que cap dels seus fills portés de nom de Felip. Unas bona mida de la capacitat de memòria i de resistència del nostre poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada