Aquest any que celebrem el mil·lenari de la taifa de Dénia em sembla un moment immilorable per recordar el més gran dels poetes andalusís que van donar aquestes terres: Ibn al-Labbana.
Ja coneixia de fa temps alguns, escassos, poemes seus quan, pel Sant Valentí de 2003, Pilar i jo vam fer una petita escapada de cap de setmana a Paris. Un dels llibres que hi vam comprar va ser una petita joia anomenada Manuel de l'amour on, a cura d'Ancolie Esselliath s'apleguen 40 poemes d'amor de celebrats poetes d'arreu del món. Un recull migpartit en dos quadernets "Leçons pour les femmes" i "Leçons pour les hommes, deliciosament il·lustrats amb imatges extretes, així mateix, d'entre els pintors mestres de l'erotisme i la sensualitat.
La meva sorpresa va ser trobar-m'hi, a dins aquell recull tan refinadement selecte i tan allunyat de les nostres terres, aquest poema d'Ibn Al-Labbana:
Une alcôve... une dame en son lit visitée!
Au plus noir de la nuit, mon refuge quitté
J'arrive, plein d'amour, la serre sur mon coeur
Si fort que ses bijoux se cassent, j'en ai peur
Elle s'etonne et me voyant pâle, défait,
"C'est de t'aimer" lui dis-je. Et elle:"je le sais".
Una alcova... una dama festejada en son llit!
En la més negra nit, deixat el meu abric
arribo, ple d'amor, l'estreny sobre el meu cor
tan fort que ses joies es trenquin, en tinc por
Ella es contorba quan em veu pàl·lid, desfet,
"És d'amar-te" - que li dic. I ella: "Ja ho sé"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada