Stanko Abadzic (Vukovar. Croàcia, 1952) comença la seva tasca de fotògraf com a repòrter gràfic al diari Vjesnic. Amb la guerra iugoslava s'ha d'exiliar per viure a diferents diferents països centreeuropeus, especialment a la ciutat de Praga, fins que el 2002 retorna al seu país.
La seua obra s'emmarca en un creuament d'influències on ocupen un lloc privilegiat importants fotògrafs de la primera meitat del segle XX com Cartier Bresson, André Kertesz o Willy Ronis... Cosa que tiny la seva estètica d'un aire nostàlgic i humanitzant, desenvolupada a partir d'un ús del blanc i negre, que treballa magistralment el contrast de llum i ombres i l'enquadrament: imatges d'escenes de la vida quotidiana o composicions geomètriques a partir d'espais urbans, realitzades amb una gran netedat i elegància.
... com més ràpid vivim, menys emoció ens produeix el món. Com més lent vivim, sentim més profundament el món que ens envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada