(imatge presa de TeuladaMorairadigital)
Ahir vam assistir a Cantant i ballant a Estellés. El poeta del poble representat a l'Auditori de Teulada Moraira pels grups de danses de Teulada, Pedreguer i Xàbia.
L'acte es va desenvolupar a dins el doble marc de la Festa Estellés que aquestes setmanes ha anat desplegant-se al llarg del País Valencià i la commemoració de la Diada del 9 d'Octubre i em va semblar una proposta artística ben interessant, que reeix en l'intent de fusionar harmònicament la música i el balls tradicionals valencians amb la poesia estellesiana.
L'espectacle -carregat d'emotivitat i amb un públic completament lliurat- es va desenvolupar en tres parts, una primera centrada en cançons i dansades populars, on destacaria el Ball de comptes de Xàbia, la Jota de les barxes de Teulada i la Jota Albardanera de Pedreguer; la part central, molt emotiva i vibrant, es va centrar en el tema de la mort i de la desfeta del país, on hi destacaria la dansa del vetlatori de la Llosa de Ranes; finalment, la tercera part, farcida d'adaptacions de poemes emblemàtics d'Estellés, com "els amants" o "la rosa del paper", va acabar amb el solemne Bolero de l'Alcúdia, amb lletra del poema homònim de Vicent Andrés Estellés:
Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada