diumenge, 15 de novembre del 2015

Del temps i de l'existència


(imatge: Balthus)


El temps que hom guanya no es pot apilar en un graner; és contradictori de voler economitzar l'existència, la qual, precisament,  només existeix despenent-se, i es fàcil de demostrar que els avions, les màquines, el telèfon,  la ràdio no fan els homes d'avui més feliços que els d'ahir. Però, en realitat, no es tracta pas de donar als homes temps, felicitat, no es tracta d'aturar el moviment de la vida: es tracta d'acomplir-lo.

Simone de Beauvoir


diumenge, 11 d’octubre del 2015

Octubre





Ja s’atarda estremida, l’alfàbega
el plom ja assetja
el vol del jazz

hi ha verema sense dolor?
l’estiu reblert
ara és regalim que davalla

octubre llampegueja,
ja s’albira l’incert
d’arrels aquàtiques
- l’ombra precipitada al fondal
branda una feredat de bronze

ara que la font del sol
ja raja fang, i si mires
 les mans tremolen
fuig el record?
quan mor, tanca les ales?
  
canteret del consol,
el buit d’una mà
abocat al buit d’una altra.


Però encara es beslluma
 l’arc pur del dunar,
entre el blau de la boira
i sobre el groc ja trillat
un envit de carn completa

viva de set, l’esfera s’estim(b)a  
dins l’erm fondal enfurit
i és un record encès d’argelagues
- la mort de la mort
en l'estrall de l'orgasme

tesa i untosa
es dreça la tardor,
i clivellada

la dona s’hi passeja
dejuna com un dàtil





dijous, 17 de setembre del 2015

De l'exposició a la vida

(imatge: Balthus)

... encara que si plou no sé per què he de sortir amb paraigües

Luis Cernuda


dimarts, 15 de setembre del 2015

Mans





Mans amb el do remot del coure
celat  dins l’apetit, l’encet d’on neix
el toc elèctric, la nuesa
- reclam d’abans del pes
aquest mirall excels de la carn
que és sempre verge

terraprem de la pruna,
la victòria d’un solc espès
retorna la llum a l’escletxa fundadora,
-bàlsam de llàntia encesa
 la llengua s’hi rabeja
damunt el mos

i alçatrèmol del tany
veler inflat de mitjanit, quan ja collat beslluma
 com el tall d’una espasa esposa,
- formós en el galop
alt en la dansa
ample en la lliurança

compàs del tast del trau a l’enjòlit de l’èter,
el vi electritza el tremp de les venes
i sortosa s’enrama la sal del desig.