diumenge, 30 de setembre del 2012
dissabte, 29 de setembre del 2012
Avui hem acomiadat l'amic Llorenç Pizà
EL VI PERDUT
Al fons del mar, un dia, jo
(mes no sé dir sota quins cels),
com si al no-res en fes el do,
vaig llançar un raig de most excels...
Qui va voler per tu tal sort?
A l'endeví vaig obeir?
Potser al desfici del meu cor,
pensant en sang, en vessar el vi?
Després d'un fum de rosa tendra
el mar tan pur tornà a reprendre
la transparència de costum...
Perdut el vi, èbries les ones!...
Jo he vist saltar en l'aire que brum
tot de figures molt pregones...
Paul Valery
Traducció de Xavier Benguerel
divendres, 28 de setembre del 2012
dijous, 27 de setembre del 2012
Pensaments. 43: De la darrera raó de la lluita
Quan ja no ens quedés gens de futur, caldria seguir lluitant per respecte al nostre passat.
dimecres, 26 de setembre del 2012
dimarts, 25 de setembre del 2012
diumenge, 23 de setembre del 2012
dissabte, 22 de setembre del 2012
Afinitats electives: Elliott Erwitt, l'ull errant, de l'instant a la història
Elliott Erwitt, fill de jueus russos, va nàixer a Paris el 1928. La seva infantesa la va passar a Itàlia i França, com a conseqüència de la II guerra mundial i la persecució nazi dels jueus va emigrar al EE.UU,on va establir la seva residència definitiva,encara que no ha deixat de viatjar arreu del món al llarg de la seva vida de fotògraf, cercant sempre aquell '"instant descisiu" de què parlava Cartier-Bresson.
Va començar la seva tasca fotogràfica al Holywood dels anys quaranta, on va conèixer i establir amistat amb importants fotògrafs, entre ells Robert Capa, que el convidaria a ingressar, en 1954, a l'agència Magnum, de la després ha estat president. La seva obra creativa s'ha mogut principalment sobre l'eix de documentalisme i el fotoperiodisme, L'amplitud d'espectre dels seus interessos l'ha portat des del retrat de gran nombre de personatges i fets històrics (Che Guevara, Kennedy, Jrushchov, Marilyn Monroe...) fins al de multitud d'ésser anònims en escenes de la vida quotidiana. Considerat com un dels fotògrafs més importants del segle XX, Resulta difícil elegir entre la bona quantitat de fotos seves que han esdevingut veritables icones. Això però, no m'ha costat molt decantar-me per aquestes dues fotografies: la de la parella anònima ballant apassionadament en la cuina humil d'una casa de València i la del xiquet empinat en un tramvia barceloní; imatges aquestes que constitueixen, al meu parer, dues mostres impagables de la vida anònima i difícil de la postguerra civil al nostre país.divendres, 21 de setembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)