Nausica

dimarts, 15 de setembre del 2015

Mans

Mans amb el do remot del coure

celat dins l’apetit, l’encet d’on neix

el toc elèctric, la nuesa

- reclam d’abans del pes

aquest mirall excels de la carn

que és sempre verge

terraprem de la pruna,

la victòria d’un solc espès

retorna la llum a l’escletxa fundadora,

-bàlsam de llàntia encesa

la llengua s’hi rabeja

damunt el mos

i alçatrèmol del tany

veler inflat de mitjanit, quan ja collat beslluma

com el tall d’una espasa esposa,

- formós en el galop

alt en la dansa

ample en la lliurança

compàs del tast del trau a l’enjòlit de l’èter,

el vi electritza el tremp de les venes

i sortosa s’enrama la sal del desig.

dimecres, 5 d’agost del 2015

Encès brocal d'agost

Ressò de trons a dins l’aljup eixut de la calor

pel bull de la nit circulen records de trens tempestuosos

ja tot es torna impúdic rere el vel suat de l’estiu

allò que fou soscavament d’un caramell de gel

i aiguaneu de cançó clara del torrent

i penó orejat del cos i corbada esgarrifança

l’encès brocal d’agost endanyat de baladre

em duu als narius el dolç estigma reclam

negre de cafè amb rom ben cremat

Ella s’eixanca en un balanceig de malucs d’orgue

i el sol es buida a dins la balma que crea l’espelma

amb el llest xuclar sedec de les avencs aviciades

i l’àncora en la carn i l’esquinç sagnant encara

divendres, 24 de juliol del 2015

Notes a "Curs de filosofia en sis hores i quart", de Witold Gombrowicz

- Res és, perquè tot es mou? Res hi ha sense el moviment? No hi ha essència, sinó autenticitat?
- La creació i el plaer cavalquen ones magnètiques. Bateguem entre la llibertat i l’apropiació mútua, entre la singularitat i la interpretació, entre la consumació i la realimentació. La vida subsisteix mentre és dinàmica. Tot es mou perquè és finit

- Subjecte vital significa xoc amb el món, que és indivís i sotmés. Tot és “viu” a la seva manera? Ser humà és una irritació de la natura, ésser un “luxe”?

- És sempre l’”interès unipersonal”, singular, qui dona forma a les creences?

- Només s’és plenament lliure si hi renuncies? I aleshores, la llibertat ja és del tot inútil? La “llibertat possible” només pot ser ”acte lliure”, la possibilitat de elegir entre opcions que encasellen?

- L’ésser esdevé humà per la convulsió imperativa d’esdevenir conscient? La consciència és un ull-esberla, la llibertat es fa possible pel llindar-parèntesi que hi posa límits, neix de l’escissió amb el tot, acondueix a l’exili, a la parcialitat, el pecat de la rebel·lió vers la saviesa. Podem assumir la vida perquè acondueix a la mort?

- La intuïció és el passatge entre el món individual/lògic i el col·lectiu/màgic. El flux humà és relligat pel sagrat?

- L’existència és un batec vital que teixeix una xarxa. Els nusos que sostenen la xarxa son instants de consumació i renaixement, a l’ensems catarsi i meravella. La mancança possibilita la plenitud. La plenitud vital són ràfegues, només el temps de l’enjòlit.

- La visió és una descripció mentre què la vivència és una èpica. L’ésser només pot ser una melodia puntejada? Instants de totalitat suspesa, alienació externa als límits?

- No hi ha llei autèntica sense puresa, però la puresa no s’imposa, només transcorre i a l’ensems que es fa canvia de llera.

- Els altres són pastats per nosaltres? En l’amor, l’individu es fon en l’espècie. Una victòria que aniquila. El glop d’aigua depèn tant de la set com de goig d’apaivagar-la. Gosar és gojar, inseminar en la fatalitat la llavor de la meravella.

- Tot engany, realment, és autoengany perquè mai hi ha engany si hi ha autenticitat. L’autenticitat és tan omnipresent com esmunyedissa.

- És perquè és ple que el no-res és insensible i inaprehensible.

- I jo? Sóc (i/o/perquè) em construeixo? Perquè puc recórrer-me mentalment? O bé, si hi aprofundeixo, només arribaré al buit de la “inautenticitat”? És el personatge la carcassa primera, primària? L’espill interior és un engolidor fet de vertígen i angoixa? Por negra a la gravetat absoluta del no-res?

(Crec que el que “sóc” podria explicitar-se d’alguna manera si extraiés el fil constant de pensament que interconnecta, i fa “coherents”, aquestes idees que m’ha fet aflorar, irreflexivament, la lectura d’aquests apunts gombrowiczants. Tot i que, segurament, aquest principi generador, germinal, no es podrà expressar “raonadament”. L’intueixo com un hàlit potencial que emana del conjunt del meu tempteig vital, de manera tan veritable com indefinible. Poesia?)