dijous, 29 de maig de 2008

Córrer l'andola (presentació d'"Aimia" a Gandia)


(foto presa del post publicat a Va de bo, cavallers)


Crec que açò d'internet ha estat i segueix éssent un fenomen d'una embranzida més forta del que la quasi totalitat de la gent prevéiem, tant pel que fa a la seva capacitat d'expansió social com invasiva de l'esfera privada. Almenys això m'ha passat a mi que, tot i que em considere bàsicament autodidàctic en el tema, he tingut una contacte bastant primerenc - a partir de considerar els recurs informàtic com una eina molt important en el context de la innovació educativa- amb el que hom diu les noves TIC (tecnologies de la informació i la comunicació).
D'aquell interés inicialment professional, vaig passar a la temptativa d'utilitzar el blog com a una plataforma de comunicació de la meva creació i de la meva reflexió literària. Així, el món de la blogsfera ha anat captant el meu interés i, quasibé sense adonar-me'n, m'he trobat en la situació de simpatitzar amb els escrits i pensaments de determinats col·legues i a seguir-ne regularment els seus blocs, fins adonar-me'n que m'havia anat instal·lant en una mena de teranyina de relacions que no deixen de tenir una certa subjectivitat. Darrerament m'he trobat amb persones el contacte amb les quals ha estat sobretot -o exclusivament- virtual, i he tingut sentiments encontrats: alegria de conéixer-los í saludar-los físicament, acompanyada d'un cert pudor davant aquesta mena de desvellament.
Ahir vaig assistir a la presentació del llibre de Juli Capilla, a qui no coneixia personalment tot i que havíem tingut contactes al voltant de d'una ressenya del poemari escrit per la seva companya - a la qual ja m'he referit en un post anterior - que vaig fer per a la revista Caràcters; així com pel seguiment que tots dos hem fet dels nostres blocs respectius. He de confessar que sentia una simpatia prèvia per la persona i he de dir que aquest contacte no ha fet més que confirmar i accentuar aquest sentiment. Tant Juli com la seva companya ens van semblar - a Pilar i a mi - persones obertes i espontànies d'un tracte enriquidor, tant per la seva intel·ligència com per la seva bonhomia.
La presentació fou senzilla i interessant perquè va combinar una informació ben dosificada del llibre amb una lectura prou extensa i representativa dels poemes que el conformen, de manera que -tot i que n'he de fer encara una lectura detallada i aprofundida - vaig eixir de l'acte amb una idea prou completa dels seus trets estilístics i del seu contingut.
Crec que el fet de dotar un recull de poemes d'un sentit unitari i d'una estructura que hi faci de canemàs és un valor afegit que hi aporta densitat de sentit i pot multiplicar la seva vàlua estètica, però això és una tasca complexa i alambinada que pot aconduir a un resultat encarcarador, artificiós i al remat avorrit per reiteratiu si hom no s'aconsegueix d'articular aquest projecte amb conjunció i la soltesa que interactuen i s'hi integren els distints membres del cos d''un ésser viu.
En aquest cas, el fet que el tema del poemari és un tòpic tan arquetípic com és l'amor era potser una dificultat afegida. Això però, l'encert d'estructurar el recull seguit els estadis de l'acte amoros - introductio, clímax, post i epíleg - ha aconseguit d'imposar-hi una modulació que fluctua entre l'amor passió i l'amor quotidià - de l'amor foll a l'estima tendra - introduïnt-hi diversitat i perspectiva.
Al mateix temps, l'ús intensiu de la intertextualitat, amb citacions i apropiacions d'estrofes o versos dels nostres grans poetes clàssics - sobretot Ausiàs March, però també d'altres com Jordi de Sant Jordi, Rois de Corella...- i a referents senyers de la nostra modernitat - sobretot Vicent Andrés Estellés, però també Salvat-Papasseit, Joan Vinyoli, Carles Riba, Maria-Mercè Marçal...- hi aporten una vinculació amb la propia tradició que omple el text de ressons, actuen de saó, doten de major densitat els poemes.
En definitiva, l'acte d'ahir va ser molt profitós per a obrir boca i assenyava un camí per recórrer després de manera més lenta i solitària. Jo pense fer-ho. Encara hi ha temps per a que molta més gent, si ho heu fet encara, pugueu acostar-vos al poeta i a la seva obra. La propera ocasió, no vull estar-me'n de dir-ho serà el el dia 10 de juny, juli hi serà molt ben acompanyat. Si podeu, no us la perdeu!