dimarts, 11 d’abril de 2017

Capbussada






t’hi mires
i veus el foc
dins el mirall

un calfred
com de pany quan la clau
o el toc revers de les algues

l'esperó d’un pic de sal
en la saliva dejuna


dissabte, 8 d’abril de 2017

Pensaments, 132: (De l'alliberament de la dona)




De totes les aportacions essencials de l'alliberament de la dona a la humanitat, segurament la més radical serà l'alliberament de la dona que hi ha ofegada en cada home.

diumenge, 2 d’abril de 2017

Neguit de dits






Aquell neguit
de dits que ens endevinen
devocions

com un rosari absurd
la trena que es destrena


dissabte, 1 d’abril de 2017

dijous, 23 de març de 2017

Lliscament






El cos es torça llisca
pruna
           estendard d’un blau cru

el balanceig tou d’un alguer
festejat per l’onatge



i l’ona entoma el rampell,
fimbra
            l’esvelt tors de veler

d’aram és el ram de vi novell
aspre i dolç el mareig



i el toc és de jade    
                             cos de llebre
inaprehensible esbós de la falzia


dissabte, 11 de març de 2017

Benigna








Diuen que no es pot dir ja,
                             benigna,
com sembrar el foc
en terra cremada?

i tanmateix,
el meu erm es torna sucre
quan te m’acostes



diumenge, 5 de març de 2017

Je me souviens...: (del temps domat)




De quan quedar era un ajust aproximatiu...,
respectuós amb el germen d'atzar
i amb l'elecció  ronsejant de l'apetit
que feien prevaldre la obertura de la vida
sobre l'encarrilament ferreny del temps.



dissabte, 4 de març de 2017

Crepuscle a casa




el jaç és humil
                        aquí,
els llavis de la pau
són fulles d’olivera

el camí és de sarment
i els ocells 
picotegen el roig encès
del crepuscle

¿inclinació vers el pànic
o retorn 
al conhort de l’espelma?

dijous, 2 de març de 2017

Pensaments, 126: (del cos fragant)






Quan la lluentor d'un cos s'encarna de  fragància, ens estimba com el desmai de la papallona envers l'engolidor que l'aflama.

dilluns, 27 de febrer de 2017

Un tast, deliciós, de les"Cartes perses", de Montesquieu


   Un conjunt de felíces cirscumstàncies m'han aconduït, aquests dies, a revisitar Montesquieu i especialment les Cartes perses, d'una de les quals n'he fet la traducció que podeu llegir a continuació. La carta que fa 100, m'ha sobtat tant per la seua gràcia caricatural i com per la seua sorprenent "vigència", que us sembla?



CARTA C

RICA A RHEDI
.
A Venècia

            Els capricis de la moda em semblen, en els francesos, ben sorprenents. Ja han oblidat com anaven vestits aquest estiu; ignoren encara més com hi aniran aquest hivern: però sobretot hom no sabria dir quan li costa a un marit, mantenir la seua dona a la moda.

            De què em serviria fer-te una descripció exacta de la seua roba i dels seus ornaments? Una moda nova vindria a  destruir tota la meua obra, com passa amb la dels seus obrers; i, abans que tu hagueres rebut la meua carta, tot hauria canviat.

            Una dona que se’n va de Paris per passar sis mesos al camp en retorna tan antiquada com si s'hi hagués estat oblidada trenta anys. El fill desconeix el retrat de sa mare, fins a tal punt li sembla estrany el vestit amb el qual està pintada; s'imagina que és alguna americana qui hi està representada, o que el pintor ha volgut expressar alguna de les seues fantasies.

            Alguna vegada els pentinats s’eleven gradualment; i une revolució els fa descendir de sobte. Hi ha hagut un temps que la seua immensa alçada situava el rostre d'una dona al mig d'ella mateixa: en un altre, eren els peus qui ocupaven aquest lloc; els talons feien un pedestal, que les sostenia en l'aire. Qui podria  creure-ho? Els arquitectes han estat sovint obligats d’alçar, d’abaixar i d'eixamplar les seues portes, segons que els ornaments de les dones els  exigiren aquests canvis; i les regles del seu art han estat sotmeses a aquestes fantasies. Hom veu alguna vegada sobre un rostre una quantitat prodigiosa de pigues, per esvair-se totes l’endemà. En altre temps les dones tenien mida, i dents; avui  això no importa. En aquesta canviant nació, diga el que diga el crític, les filles fan d’altra manera que les seues mares.

            Es tracten els hàbits i les maneres de viure com a modes: els francesos canvien de costums segons l'edat del seu rei. El monarca podria fins i tot convertir en seriosa tota la nació, si s’ho proposés. El princep imprimeix el caràcter del seu esperit a la cort, la cort a la ciutat, la ciutat a les províncies. L'ànima  del sobirà és un motle que dóna la forma a totes les altres.


            De Paris, el 8 de la lluna de Safar, 1717


dissabte, 25 de febrer de 2017

divendres, 24 de febrer de 2017

Pensaments, 124: (de l'eix del món)






El més pur dels antics grecs era el lloc que hi ocupava la nuesa. L'eix del món és l'individu, el seu cos-tany tendrament solitari.


dissabte, 18 de febrer de 2017

divendres, 17 de febrer de 2017

Riu






L’escorrim
d’aquest amor extrem

de riu que raja
el temps d’un sospir

i ens deixa una nostàlgia
d’infantesa enlluernada

o de cossos prims
fresquíssims

que s’encavalquen
a les palpentes.



dijous, 16 de febrer de 2017

Pensaments, 122: (del nostre camí)




El nostre camí no l'hem triat, es fa en nosaltres. S'enforma per la decantació de les nostres eleccions i de les nostres renúncies. Transita per la llera d'una saviesa de la corba. Fecunda un dels relats de com el diví és maurat per l'argila.


dimecres, 15 de febrer de 2017

Matí al pati






Les flors que envola,
sobrat de tanta aroma,
el gesmiler

les entoma el xiprer
sedejant de puresa


dimarts, 14 de febrer de 2017

divendres, 10 de febrer de 2017

dimecres, 8 de febrer de 2017

Benigna






Diuen que no es pot dir ja
                             benigna

com sembrar el foc
en terra cremada?

i, tanmateix,
el meu erm es torna sucre
quan te m’acostes



dimarts, 31 de gener de 2017

diumenge, 29 de gener de 2017

Pensaments, 118: (de la plena lliurança)




  ¿Per quin enravenament "encasellador" i "viril" ens costa tant afirmar que la plena llibertat no rau en el poder, sinó en la lliurança?



divendres, 20 de gener de 2017

Un matí al Museu de Belles Arts de València






Retaule de la Mare de Déu de la llet
Antoni Peris (1393 – 1423)

Puixant raja la llet
si la redempció
neix del plaer







Anunciació
Jacomart (1411 – 1461)

El ram escampa
l’encès mirall fecund
de cada aurora

i el bec inaturable
l’esquinça i no fa trau







Crist al sepulcre
Francesc Ribalta (1565 – 1628)

Bell i enquibit
al llit jeu com glop blau
de riu que qualla




                                                                                                17 de gener de 2017


dissabte, 14 de gener de 2017

Pensaments, 115: ( Dels animals)




   Quan un animal ens acompanya, ens adonem que hi ha un silenci còsmic carregat d'intel·ligència


divendres, 13 de gener de 2017

dijous, 12 de gener de 2017

Cos radical






 Des del calfred produït per la lectura 
de Gos.Vida de Rainer Maria Rilke, d'Albert Roig



Vol la carn ser el tió
de l’ànima
                  i també
la calcinada relíquia
del seu duramen

cloure la latència
del secret
                i moure
l’inoït cant
que s’envola

Oh! cos de Prometeu
que escalfa la nit
sense rastres

la bogeria enravenada
del teu convit
                       com fum
que menysprea
les teulades


dimarts, 10 de gener de 2017

Lliscava un pols de barca






Lliscava un pols de barca

(bogant de part de nit
resseguíem l'anunci
de focs a les muntanyes)

divendres, 6 de gener de 2017

Relicte // Retorn





Al tombant d’any del 2016 al 2017, mentre llegia Nectari, de Josep Porcar, Le nu perdu, de René Char i Gos, d’Albert Roig, vaig anar escrivint la primera versió d'un poema llarg, complex, que ha acabat titulant-se "Relicte // Retorn". Heus-ne ací un tast:

...

Romanalles de foscor  / sarpa de pedra foguera // El ram de palma blanca amb què em vaig oferir / tebi/ al món

La innocència del màrtir quan s’espiga // Al pic d’amunt / el missatge xifrat del canelobre

Aliança de les dents / amb el sabor aeri de la llimona // Goig de la fruita / quan fa rajar l’afany / dissolvent de les genives 

...