L'escapada de l'estiu, 6: estampes de Porto

Estampes a l’atzar com qui atrapa amb la càmera bàtecs de papallones:

Cel·les que encara s’endevinen llòbregues, però s’obren al prodigi de la fotografia.
L’encaix de capses de llum i de colors, amarades de música.
Un recer de blancor i de silenci per encabir un escampall d’art ràbiosament contemporani (el joc subtil i efímer de les instal·lacions o el món de dones transbalsades de Paula Rego...) que vessa i s’emmiralla en l’harmonia ajardinada que l’envolta.
La munió atordidora del mercat del Bolhao, tan grandiós com decadent, anar recorrent cada nivell, saturant els sentits d’olors, colors..., i d’imatges tan sorprenents com la d’una carnissera volcada aplicadament a rentar budells a frec dels transeünts.
La singular Igreja dos Clérigos amb la torre insolent i la nau ovalada.
Dinar sense pressa a la deliciosa terrassa del Polhao, antic catau d’universitaris i de conspiradors contra la dictadura.
L’elegància modernista del café Majèstic i el seu sofisticat servei de te, de l’encisadora llibreria Lello...
L’esplanada de la Praça dos Aliados coberta amb una instal·lació de maniquins acolorits, com si fos un tauler d’escacs.
L’amor encabritant-se a l’estació de Sao Bento o esgrafiant-se cripticament a la paret.
Criatures banyant-se a la font i eixugant-se al sol després, sobre el pedrís.
I carrers i carrers…, i tossals i tossals, I el riu poderós, i els ponts imponents... I la riba de Vila Nova de Gaia comtemplada des del costat de Porto, amb un got de vi a la ma. I la riba de Porto contemplada des del costat de Vila Nova de Gaia, amb un altre got de vi a la mà...