L'escapada de l'estiu, 3: Salamanca

Durant el temps que ens vam estar a Vilvestre vam utilitzar alguns dies per visitar ciutats relativament properes, una d'aquestes fou Salamanca.

La visió que produeix en arribar-hi la línia d'horitzó de la ciutat antiga des de l'altre costat del Tormes, mes o menys a l'alçada del pont romà, és certament bella per la seva harmònica combinació de monumentalitat i classicisme. Quan t'hi endinses tos això va confirmant-se. T'hi trobes immers en un conjunt arquitectònic certament monumental, bastit sobre l'eix tardogòtic i renaixentista del segle XVI castellà, amb edificis emblemàtics com la catedral, la Universitat o la casa de les conxes..., ben inserits en un entramat urbà adequat, que té com a centre la imponent plaça major.

Tanmateix, no pots evitar que hi suri quasi permanentment, encara quan s'ha superat el conservadurisme ranci amb un rec de modernitat, un regust neguitós a nacional-catolicisme i a umflament imperial espanyol: Pel que fa a la nostra experiència de visitants apressats hi posaria dues fitas rellevants de tot això, d'una banda el medalló dedicat a l'ínclit Caudillo de España que encara és manté perfectament intacte a la plaça major arrodonint la retafila d'un seguit de reis i personatges cèlebres i, de l'altra, el rètol posat sobre la façana de l'Archivo General de la Guerra Civil que proclama el nom amb que han batejat el carrer arran del retorn dels documents de la Generalitat Catalana: El expolio.

Una atmosfera feixistoide que pot arribar a semblar-te fins i tot ingènua i, enganyosament entranyable, com ens va passar en escoltar una conversa gairebé surrealista entre dues dones, just davant aquell rètol de les lamentacions:

- Oye, mira! "El expolio!", podriamos entrar a ver si queda algo...

- Que és eso del expolio?

- Si mujer lo que se llevaron los catalanes!

- ...Pero no era de ellos?

- "Txu, Txu, txu!", fent esclatar la llengua al paladar i fent aquell so tan característic de la negació més enèrgica i contundent.

Per sort, també et pots trobar a gust en d'altres indrets més recollits, populars, com el bonic mercat que hi ha ran de la plaça major, l'hort de Jacint i Melibea, alguns claustres serens, o les sales del magnífic museu d'arts decoratives que hi just ran de arxiu saquejat per les ordes almogàvers.