Fasts
L’estiu cantava damunt la seva roca preferida quan te’m vas aparèixer, l’estiu cantava enforat de nosaltres que érem silenci, simpatia, llibertat trista, mar encara més que la mar la llarga pala blava de la qual es divertia als nostres peus.
(Fureur et mystère)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada