El poble vertical
Talment llops ennoblits
Per la seva desaparició,
aguaitem l’any de temor
I d’alliberament.
Els llops nevats
De les llunyanes batudes,
De data dissipada.
Davall l’avenir que rugeix,
Furtius, esperem,
Per afiliar-nos
L’amplitud d’amunt,
Sabem que les Coses arriben
Sobtadament,
Ombrives o massa ornades.
El dard que lligava els dos llençols
Vida contra vida, clamor i mont,
Fulgurà.
(Le nu perdu)
1 comentari:
Molt suggestiva la figura del llop en la poesia i ací Char l'ha tractat magistralment.
(Gràcies per la traducció).
Salut.
Publica un comentari a l'entrada