Aquest és un poema que vaig escriure, a finals dels noranta, inspirat en uns versos de Cortázar:
Así, grisalla de la madrugada,
sombra del ave por el cielorraso,
menos que imagen o recuerdo, paso
del beso por la boca ya olvidada.
sombra del ave por el cielorraso,
menos que imagen o recuerdo, paso
del beso por la boca ya olvidada.
Julio Cortázar
Així, només un prim fil de saliva,
miol que es cabdella al llençol de l’alba,
i refilet de l’au amagadissa
-un brí que refà el tast de la besada.
Deliri fosc, lluerna fugitiva!
L’avenç de la llum desfà l’escuma
del somni, l’estam dolç de la nuesa
- i cau l’oblit, el buit de la mar calma.
Només l’ombra callada de la fúria:
llaüt que s’esmuny enllà de l’obscur
- l’escorrim d’aquell cos lluent i esquiu
que brollà de l’esberlada noiesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada