"Només quedem,
prenent la fresca al pont,
la lluna i jo"
Kikusha-ni
dimarts, 26 d’octubre del 2010
L'alba del món
La poesia és el vocable verge de tot prejudici; el verb creat i creador, la paraula nou-nascuda. Ella es desenvolupa a l'alba del món. La seva precisió no consisteix a denominar les coses, sinó a no allunyar-se de l'alba.
Teniu raó. Aquesta definició em sembla bonica, sobretot, perquè lliga la poesia al temps de naixença, en la ratlla que separa el pur sentiment inexpressable de l'intent de dir: puresa, enlluernament, estrena...
3 comentaris:
És una definició tan bonica, que no sé què dir..., salut, carles!
Encertada. En trobaríem d'altres, oi?
Teniu raó. Aquesta definició em sembla bonica, sobretot, perquè lliga la poesia al temps de naixença, en la ratlla que separa el pur sentiment inexpressable de l'intent de dir: puresa, enlluernament, estrena...
Publica un comentari a l'entrada