Un ésser mòbil. (Versions de Paul Eluard, 1)

Nusch

Els sentiments aparents

La lleugeresa en l’aproximació

La cabellera de les carícies

Sense desassossecs sense sospites

Els teus ulls són lliurats al que veuen

Vistos pel que esguarden

Confiança de cristall

Entre dos miralls

De nit els teus ulls es perden

Per junyir el desvetllament al desig.

Une longue reflexión amoureuse (1945)

  

   (Ara fa dos mesos que penjava el poema que feia quaranta del seguit de traduccions - m'agrada més dir-ne versions, perquè, almenys per a mi, la traducció és l'exercici impossible de tornar a dir el sentir sol de "l'altre" des de la singularitat igualment radical del "jo", trascolar d'una llengua a una altra provant de conservar l'essència canviant-li l'aigua: Un vaivé d'ecos i d'ombres.
  La xifra em va  semblar prou rodona i el treball suficientment consistent com per provar l'acostament a un altre poeta francès. L'elegit ha estat Paul Éluard, i la raó, o l'ham, ha estat la projecció literària en aquests poemes de la seva relació amb Nusch, aquella dona-vida que deia que "la vie c'est l'amour". Poemes d'amor, doncs. I poemes extraordinaris. 
   La història comença el 21 de maig de 1930 quan dos amics, Paul Éluard i René Char - ja veieu, doncs, que canvio de poeta però no de corrent estètic ni, tan sols, de rodal: aquell fabulós univers artístic i revolucionari dels avanguardistes parisencs d'entreguerres que tant em fascina - passejaven pel boulevard Haussmann i van ser enlluernats per vagareig subtil d'un cos, es tractava de Nusch, ésclar. Després d'un joc quasi surreal de fugida i persecució, tots tres acabaran reconciliats en un café i, finalment - mercè a una hàbil estratagema de René que va captar de seguida el llamp que havia migpartit el seu amic - Nusch recalarà al pis i al llit de Paul, on restarà fins a la seva abrupta mort, el 28 de novembre de 1946.
   Li deien Maria Benz i havia nascut a Mulhouse, en una Alsàcia que formava part en aquell moment d'Alemanya,  21 de juny de 1906 - "Le 21 du mois de juin 1906 / À midi / Tu m'as donné la vie", dirà després Éluard - però el seu pare ja la va batejar, de ben petita amb el sobrenom artístic de Nusch per fer-la actuar d'acròbata, contorsionista, hipnotitzadora, mèdium..., al seu teatre ambulant. Als catorze anys enceta el camí del teatre professional a Berlín i després Paris, combinant-hi el treball esporàdic d'actriu amb oficis tan diversos com el de model fotogràfica o el de llegidora de cartes...
   A partir d'aquella trobada gairebé màgica, la nova parella va esdevindre un element central del món cultural i revolucionari parisenc on l'aparició de la jove va arribar a ser considerada per alguns gairebé com un trassumpte de la Nadja de Breton - un altre amic íntim dels enamorats -. Nusch es converteix en una de les models més rellevants de Picasso o de fotògrafs com Man Ray, Brassaï o Dora Mar..., i, per suposat, l'objecte central de la poesia d'Éluard que ja el 1932 li dedica els primers 54 poemes inspirats en ella, que conformen el llibre La vie immediate, amb aquestes paraules: "Le sujet de ce livre est un être mobile".
   Nusch, per la seva part, es dedicarà  en cos i ànima a esdevenir un regal d'amor sempre renovat per al poeta. Un amor que lluny de posar barreres, els feia lliures: "j'ai longtemps cru faire a l'amour le plus douloureux sacrifice de ma liberté, mais maintenant tout est changé: la femme que j'aime n'est plus ni inquiete, ni jalouse, ells me laisse libre et j'ai le courage de l'être", es meravella l'home-amant).