Daido Moriyama (Osaka, 1938) fou deixeble de Takeji Iwamiya i d'Erkoh Hosoe dos fotògrafs ben representatius de la fotografia japonesa d'avantguarda. La seva obra ens presenta l'esfondrament dels valors tradicionals japonesos durant la postguerra.
La seva mirada se centra en la cara tenebrosa, marginal de la ciutat. Imatges que mostren l'anonimat, la riuada informe de la quotidianeitat urbana, des d'un punt de vista violentament desenfocat. Un efecte de despullament i de desarrelament accentuat per la utilització del blanc i negre, el contrast alt, l'evidència del gra i l'enquadrament distorsionat, amb angles estranys, desenfocaments, imatges escapçades...
Com moltes vegades em passa en aquesta sèrie d'afinitats electives no m'ha resultat gens fàcil elegir les fotos per aquest post. A la fi, tot i que m'agraden molt les fotografies crues i tenbroses que semblen mostrar-nos els budells nocturns de la urbs, o els cossos violentament distorsionats, que transpuen tanta solitud com sexe... m'he decidit per aquestes escenes tocades de tendresa i misteri -ingredients fonamentals, també, de l'obra de Moriyama - perquè m'han semblat amarades de la sensibilitat japonesa que tant m'interessa.
.
La fotografia és una acció de fixar el temps i no d'expressar el món. La càmera és una ferramenta inadequada per extraure la visió del món o de la bellesa. Si un fotògraf intenta incorporar-se feliçment al món usant la perspectiva tradicional amb la càmera, acabarà caient en el clot de la idea que ha excavat ell mateix. La fotografia és un mitjà que només existeixfixant momentàniament el decobriment i la cognició que es troben a l'imparable món exterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada