"El bes de l'aigua", a Pedreguer

   Ahir per la vesprada vam fer la presentació del llibre d'Elvira Cambrils a la Casa de Cultura de Pedreguer. La cosa es va iniciar amb un seguit de neguits i alçaprems. D'una banda perquè alguns teníem por que hi hagués una assistència escassa i, d'altra banda,  perquè semblava que les noves tecnologies s'havien conjuminat en contra nostra: una avaria en la connexió de telefònica ens impedia accedir a la xarxa, de manera que ens era impossible de mostrar la guia de lectura que estem elaborant per tal de subministrar als lectors un aplec de recursos que serveixin per ampliar el coneixement de l'autora i de l'obra i fer-ne un apropiament més interactiu. A més a més, tampoc no aconseguíem, misteriosament, que es projectés el video que acompanya habitualment  les presentacions de la novel.la.

 Ara, passat l'esdeveniment, em sembla fins i tot millor que no poguéssim fer ús de tot aquell material complementari, ja que això va convertir l'acte en una vetllada més essencialment literària, amb un públic - prou nombrós, finalment,  com perquè l'acte tingués la calidesa necessària - i un desenvolupament galvanitzat per les paraules de l'autora i de la presentadora. Així, la intervenció de Pilar va combinar perfectament la finesa intel·lectual i analítica amb el punt just de proximitat envers l'autora i l'obra, de manera que va dibuixar nitidament els encontorns de la novel·la, va esbossar línies de lectura ben suggerents i va aconseguir comunicar-nos el vigor d'aquell món de lluitadors republicans que foren cruelment reprimits o aniquilats. L'autora va aconseguir empeltar-nos del rent de tendresa i de compromís amb que havia gestat l'obra i, a la vegada, ens va captivar amb reflexions i confessions al voltant de la seva vivència del procés de creació literària.  I encara vam tenir la sort que la instal·lació de megafonia preparada per a l'actuació de La Sonora del Maurà funcionés, de manera que hi vam poder comptar amb un molt adequat acompanyament musical.

   La densitat, i fins i tot la bellesa, de totes dues intervencions resulta dificil de transvasar a dins el marc esquifit d'aquesta nota, però em sembla que, tot i trobar-se encara en procés inicial de construcció, si visiteu el  quadern de navegació d'El bes de l'aigua  hi trobareu material suficient per  fer-vos-en una idea cabal de la vàlua de la novel·la i de la seva contribució a l'esforç per reivindicar, honorar i fer jústicia a aquelles dones i homes de la República que ho perderen tot en una lluita desigual per la llibertat i per  l'alliberament de les classes oprimides. 


... La gent jove diu que això és aigua passada però no ho és. Malauradament, la història de la humanitat està plena d'injustícies i si el temps les perdona, no tenim salvació. Les injustícies s'han de condemnar per molts anys que hagen passat; si no, estem legitimant la barbàrie. La dona m'ha mirat i m'ha dit: Escriu-ho, que ho puga saber qui vulga escoltar.