Aquesta va ser la meva aportació a la primera edició. Enguany us proposo
Per menjar, aquesta recepta: Ensalada de pimentons torrats
relacionada amb aquest poema:
Horacianes
[I]
res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.
Bon profit i alegria!
3 comentaris:
Teca i vers tot en u! Llàstima que no m'agrada el pebrot, com al Shin Shan! :-)
Gràcies per tornar a participar, Carles!
A mi m´han vingut ganes d´anar al mercat i escalibar-ne.Quin plaer!
A mi sí que m'agrada la pebrera torrada, amb oli d'oliva i un all cru tallat finet. Boníssim!
Publica un comentari a l'entrada