Avui fa setanta anys que va morir a la presó, recordo un dia com avui del 1972: jo era un jove estudiant a Alacant , juntament amb alguns companys,i vam decidir d'anar al cementiri de la ciutat i buscar la seva tomba per llegir plantada al davant, de viva veu, alguns dels seus versos. Recordo uns pocs anys després, el 1976, les culetades de la guardia civil a Elx i els cavalls i el pots de fum dels grisos a València impedint-nos de fer un homenatge al poeta del poble...
Seguim amb Miguel: en el record i en lluita, sempre.
1 comentari:
Un record escaient i necessari.
yugos os quieren poner
gentes de la hierba mala,
yugos que habéis de dejar
rotos sobre sus espaldas.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada