En record de Pep Cardona, "El Persa": conegut, estimat i necessari.

   No sabria dir de quan coneixia Pep Cardona, el Persa. Sembla com si fos des de sempre el meu meravellament per les seves "edicions efímeres" (retallables, sobretot, però també còmics,  albums, targes...). Si que recorde molt bé quan - d'aquella manera informal com era sempre la relació amb Pep - em vaig "subscriure" als seus llibres miniatura, als seus ex-libris... Com recorde les seves col·laboracions a la revista el Llaüt de Xàbia..., o la botigueta tan humil com exquisida que va mantenir per un temps a l'estació del tren a Gata...

   Però el meu lligam més estret amb l'artista es va produir de la mà de Jaume Buigues, quan ens v aposar en contacte, des de la seua feina de tècnic municipal de cultura de l'ajuntament de Teulada, perquè fes, ara fa uns quatre anys, unes sessions de formació i animació en la producció de còmics per als meus alumnes de l'optativa de Valencià: Llengua i Imatge: Ens va seduir a tots amb la seva entranyable senzillesa, amb la seva generositat,  amb la seva agudesa intel·lectual i amb la seva frescor irònica, iconoclasta.

   D'aquella experiència didàctica compartida em va restar una mena de còmic que ens va crear per a il·lustrar la història del còmic i que jo he seguit utilitzant cada curs fins ara.

    Ell s'autotitulava "ese desconocido"; en realitat no només era conegut i estimat, dissortadament,  ens era també necessari .