(imatge treta de CiutatOci)
Crec en la reencarnació del desig,
que tot serà igual, de nou, una i una altra vegada.
Que tu vindràs, que jo temptaré els dits,
que tu seràs, de nou, sorpresa invertebrada.
(Un boxejador entre la boira. "Viatge, nota XI)
2 comentaris:
M'encanta!
Moltíiiiiisimes gràcies. He anat -i vaig- excessivament atrafegat i feia dies que no passava a visitar-te virtualment.
S'agraeix el detall.
Entre altres coses, he estat corregint un llibre de poemes que apareixerà a principis de l'any que ve. I he llegit un poema que jo no vaig escriure amb aquesta intenció, però que pot ser una reflexió sobre el que passa ara entre Catalunya i Espanya:
En són més, com els salvatges,
i empenyen rere mapes i excuses,
rere les lleis, ordenances i [misèries,
rere la pols eterna i els huracans [perennes.
Les seves veus raspen les pàgines
dels llibres del teu país.
(els dos últims versos són de Claude Beausoleil en versió d’Antoni Clapés)
Publica un comentari a l'entrada