La meua recent descoberta de l'obra del fotògraf japonès Issai Suda (Tokio, 1940) ha coincidit amb la lectura de Soleil couchant, traducció francesa d'una de les novel·les més celebrades d'Osamu Dasaï on aquest "escriptor maleït" narra la davallada als infern d'una família aristocràtica japonesa esfondrada per la crisi de la postguerra. Les imatges de Suda, que ens mostren aquell Japó en la cruïlla de la crisi civilitzatòria i el salt vers la modernitat, m'han semblat un complement ben trobat al relat de Dasaï.
Issei Suda va començar com a fotògraf d'un grup de teatre de Tenjo Sajiki per a passar a dedicar-se plenament, després, a la fotografia artística. El seu estil s'ha bastit sobre la tensió dialèctica de reconèixer i mostrar el trànsit japonès cap a la modernitat des d'un esguard basat en l'estètica tradicional a través d'imatges que mostres escenes de ciutat (carrers solitaris, platges...), instantànies de vida quotidiana en un blanc i negre que treballa exquisidament l'entrellat de la llum i l'ombra que creen una atmosfera expressiva que va de l'empatia i l'homor fins al grotest i surreal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada