Quan sigui molt vellet, i del tot caduc, i el meus - pobrets! - hagin d'estar sempre pendents que no m'escapi i m'apugin en un autocar dels que carretegen ànimes càndides a les manifestacions "per a ofrenar noves glòries a Espanya" a canvi d'un platet de plàstic caramull de paella empastrada del Galvis... Llavors - que quedi dit, ara que encara sé de lletra- vull que em feu del Consell Jurídic Consultiu.
2 comentaris:
Genial, Carles. M'apunte a la desiderata
Ja en som dos!
Publica un comentari a l'entrada