"Era socialista, feminista, crítica d'art i planera. Va aprendre anglès anant al teatre perquè li encantava. Solia dur jaqueta d'home, sabates d'home i un capell gran. Prenia fotografies tot el temps i després no les mostrava a ningú". Això diu John Maloof, el descobridor i divulgador de l'obra de Vivien Maier (1926-2009), això diu que li deien els que van conèixer aquesta fotògrafa enigmàtica, nascuda a França de pares jueus (d'origen francès, la mare, i austríac, el pare).
El 1930 el pare abandona la família i mare i filla viuen una temporada amb la fotògrafa surrealista Jeanne J. Bertrand, d'on potser la seva afició a la fotografia.
El 1951 arriba a Nova York i cinc anys després es desplaça a Chicago on viurà ja, pràcticament, durant tota la vida, llevat de l'any 1959 en què fa un viatge per gran part del món.
Treballa de mainadera i en els temps lliures es dedica a omplir i omplir rodets fotogràfica amb imatges de carrer: escenes i personatges comuns, populars, captats espontàniament i, de tant en tant, la seva pròpia imatge reflectida en qualsevol espill, vidre, escaparata.... Unes imatges que restaven en la seva major part sense revelar per falta de diners.
Aixì fins arribar a la vellesa limitada per una gran penúria econòmica només en part compensada per l'ajut dels germans Ginsberg, de qui havia tingut cura de petits, que li compraran un apartament i tindran cura d'ella.
Un dia John Maloof va troba i adquirir en una subhasta una capsa amb rodets i objectes personals diversos, comença a vendre algunes imatges que va revelant fins que Allan Sekula li fa veure la importància del material que té entre mans. Aleshores, comença un apassionant treball de recuperació de més material i de valorització d'una obra immensa, encara no del tot coneguda, d'una prodigiosa frescor i originalitat.
2 comentaris:
M'ha agradat trobar aquest article. Fa uns mesos vaig conéixer la història de Vivian Maier i la vaig trobar molt interessant. Fins i tot en vaig fer un article que es troba a: www.afjaumeoller.cat/focus/revistes/Focus-6.pdf
Una salutació.
Moltes gràcies pel teu interès, Consol. Es tracta. certament d'una dona i d'una obra extraordinària.
Publica un comentari a l'entrada