El bes
Parelles enzelades, oh aplec primaveral!
Ameu a antull dels jorns.
-Tot, l’ombra i la cançó, perfum i claredat
Nua i despulla l’amor.
Espremeu, mentrestant que encara sou fidels,
Aquest febril furor,
No podreu retenir el vostre amor etern
Fins l’altra estació.
El vent que ve a mesclar o a despartir les
branques
Alça molts menys desvaris
Que aquell desig que fa que els uns envers els
altres
Es vinclin i se’n vagin.
La fregadissa lleu de la terra i les aigües,
L'avenç del blat madur,
la dolor i la mort són menys involuntàries
Que el desig quan escull.
Feliços; al jardí on es mostra l’estiu
Passeu enriolats,
Però el dits enllaçats, com si pètals marcits,
S’aniran desfullant
Els ulls on els esguards dansen com les
abelles
I tixen raigs de sol.
Ja no transmetran més com si brases
enceses
La mel i l’agulló,
Els cors no emprendan més, com dues tortorelles.
L’harmoniós vol,
Les ànimes, amargues, s’apagaran entre elles,
És l’amor i la mort...
(de Le coeur innombrable)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada