divendres, 30 d’agost del 2013
dijous, 29 d’agost del 2013
M'agrada José Ángel Valente
(imatge presa de la xarxa)
Crear no és un acte de poder (poder i creació es neguen); és un acte d'acceptació o reconeixement. Crear duu el signe de la feminitat. No és acte de penetració en la matèria, sinó passió de ser penetrat per ella. Crear és generar un estat de disponibilitat, en el qual la primera cosa creada és el buit, un espai buit.
(Cinc fragments per a Antoni Tàpies)
dimecres, 28 d’agost del 2013
En l'aniversari de Goethe: El nostre Faust
(imatge presa de la xarxa)
Un dels llibres més estimats de la meva biblioteca és un volum de la magnífica edició del Faust de Goethe, -en versió de Josep Lleonart- que va publicar edicions Proa per commemorar el seu 10é aniversari. Sembla que l'esllestiment de l'obra va coincidir pràcticament amb l'esfondrament del front republicà, el ràpid avenç de les tropes franquistes i la seva ocupació de Barcelona així que el llibre no va arribar a distribuir-se i va ser engolit per la negror repressiva del franquisme.
I tanmateix, com també el nostre poble, va sobreviure i encara ara podem trobar-lo, i gaudir-ne. Al blog & Piscolabis Librorum he trobat aquesta entrada que explica molt bé les qualitats del llibre i els tràngols de la seva publicació.
La traducció de Josep Lleonart acaba així
CHORUS MYSTICUS:
El transitori
és sols paràbola.
Ací és performa
el que ens mancava;
l'indescriptible
esdevé un acte aquí;
atrets som tots els homes
de l'Etern Femení
FINIS
dimarts, 27 d’agost del 2013
Afinitats electives: Greta Buysse, entelar per revelar.
Greta Buysse (1942), viu i treballa a la ciutat belga de Bruges. La seva fotografia té com a elements bàsics el blanc i negre, amb el corresponent joc subtil de llums i ombres, i el retrat del nu femeni, sempre prenyat de misteri i sensualitat per la utilització d'un punt de vista introspectiu i d'una tècnica que persegueix la fusió del cos bé amb diferents textures com la tela o les transparències, la cal·ligrafia o el grafit, bé amb l'entorn natural o arquitectònic, creant així una atmosfera refinada i suggerent, tan emotiva com erotitzada.
dilluns, 26 d’agost del 2013
Cesare Pavese, en el record
...
Hi ha l'estiu
vespres en què les places són buides, esteses
sota el sol que és a punt de pondre's, i aquest home, que arriba
per una avinguda d'inútils arbres, s'atura.
Val la pena estar sol, per estar sol per sempre més?
Només rondar, les places i els carrers
són buits. Cal aturar una dona
i parlar-li i decidir-la a viure plegats.
Altrament, hom parla sol. És per això que a vegades
l'embriac nocturn camença a parolejar
i explica els projectes de tota la vida.
...
("Treballar cansa", versió de Josep Ballester)
Altres posts en aquest blog:
diumenge, 25 d’agost del 2013
L'"escaldà" de Jesús Pobre
(foto: Pepa Guardiola)
Aquest matí hem acudit a Jesús Pobre per assistir a la ja tradicional festa de "l'escaldà", que es desenvolupa al gran riu-rau de Benissadeví (popularment, "del senyoret").Enmig de molta gent amiga i coneguda, he pogut reviure l'experiència ben arrelada a la meva infantesa de l'elaboració de la pansa i adquirir, a més d'un grapat de pansa i un sanglot de raïm, el segon número de la revista que edita l'associació "Riu-raus vius".
Resulta admirable tot el moviment de recuperació i revalorització de les tradicions, i de conformació d'un entramat social que s'està bastint al voltant d'aquest poblet tan volgut, entranyable, de la nostra comarca per aconseguir la revitalització de l'economia i la vida rural sobre bases ecològiques i sostenibles.
dissabte, 24 d’agost del 2013
114 anys de J.L. Borges
A quien leyere
Si las páginas de este libro consienten algun
verso feliz, perdóneme el lector la descortesia
de haberlo usurpado yo, previamente. Nues-
tras nadas poco difieren; es trivial y fortuita la
circunstancia de que seas tú el lector de estos
ejercicios y yo su redactor.
(Fervor de Buenos Aires, 1923)
divendres, 23 d’agost del 2013
102 anys d'Enric Valor
El mes d'agost va proporcionar a la vila, ampla, callada i ensopida, una commoció d'aquelles que solen donar-se de tard en tard. Dona Berta Mauri i Alemany havia mort a migjorn, en l'hora aturada i calorosa del poble llaurador lliurat a la batuda dels cereals...
(inici de Sense la terra promesa)
Podeu llegir també el post que vaig penjar, fa dos anys, en el seu centenari
Subscriure's a:
Missatges (Atom)