...
Hi ha l'estiu
vespres en què les places són buides, esteses
sota el sol que és a punt de pondre's, i aquest home, que arriba
per una avinguda d'inútils arbres, s'atura.
Val la pena estar sol, per estar sol per sempre més?
Només rondar, les places i els carrers
són buits. Cal aturar una dona
i parlar-li i decidir-la a viure plegats.
Altrament, hom parla sol. És per això que a vegades
l'embriac nocturn camença a parolejar
i explica els projectes de tota la vida.
...
("Treballar cansa", versió de Josep Ballester)
Altres posts en aquest blog:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada