El mes d'agost va proporcionar a la vila, ampla, callada i ensopida, una commoció d'aquelles que solen donar-se de tard en tard. Dona Berta Mauri i Alemany havia mort a migjorn, en l'hora aturada i calorosa del poble llaurador lliurat a la batuda dels cereals...
(inici de Sense la terra promesa)
Podeu llegir també el post que vaig penjar, fa dos anys, en el seu centenari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada