Encara recorde el temps primigeni on l'única carretera que no tenia el ferm de terra era la general, a dins del poble la recorde encara empedrada. Després vingueren uns anys d'asfaltat generalitzat de les carreteres secundàries: Xàbia Pedreguer, Xaló, Jesús Pobre... Més endavant es va escometre el reasfaltat de la carretera general, allò ens semblava una gran treballada.
A la zona dels Ramblars -on el riu s'eixampla, ja al terme de Xàbia- s'hi va instal·lar un complex que aprofitava la mina de còdols del riu per fer la grava que, barrrejada amb el pol (quitrà) posava sobre la carretera una nova capa asfàltica.
Aquell conjunt de maquinària pesada era per a nosaltres un paisatge nou, espectacular; així que vam decidir anar un dia a fer-li fotos. N'he conservat algunes fins avui i puc puc mostrar-vos-les ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada