(imatge: Pilar garcia)
Aquella sensació de trobar-te plenament a gust, el lloc tan especial, tranquil i bell, el remoreig constant de l'aigua, la temperatura perfecta, els amics i la conversa amable i relaxada...
Després les veus que reciten i es trenen amb el murmuri de la font, i l'escolta i la compartició meravellada.
Va estar, realment, una vetllada poètica amarada de màgia. Rosada poètica que ja et posa al cos el desig de tornar a viure-ho tot de nou, l'estiu que ve.
(imatge: Pepa Guardiola)
1 comentari:
Encara que aquestes vetllades resultin, a voltes efímeres per a nosaltres, perquè ens agradaria més difusió del nostre art, no podem deixar escapar l'ocasió de gaudir al màxim.
Felicitats, Carles...
Publica un comentari a l'entrada