dimarts, 29 de maig de 2012

Àlbum, 89: d'anvers (absorbida) i de revers ( robada)




El poder hipnòtic de la imatge.

3 comentaris:

Ilde Leyda ha dit...

Qualsevol imatge -però, en realitat, qualsevol cosa percebuda pels sentits- ens convida a la reflexió, a la pausada reflexió que obre aqueixes portes. Però sí, potser les imatges posseixen un poder hipnòtic major o, almenys, més directe i evident. Només em d´adonar-nos de com, en qualsevol lloc on hi trobem una pantalla emitint encara que siga sense so, els presents són pràcticament incapaços d´evitar que els ulls viatgen de tant en tant en direcció a la pantalla, un imà.
Però, i els olors? No fa gaire escrivies sobre l´olor d´aquells carros carregats d´alga...
I la música?

I més Gimferrer, disculpa, encara hui: "si un poeta, com diuen que va dir Goethe, és un home que pensa en imatges".

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Poesia és sensualitat, misteri, simbol...

Ilde Leyda ha dit...

Sí, totalment d´acord amb tu, ja ho saps. En qualsevol cas, es tractava d´unes anotacions diguem-ne que tangencials sobre l´embolcall. Tu has anat directament a l´essència: perfecte.