(Foto: Compromís de l'Alcúdia)
Dues impressions punyents, que poden fer de resum sumari d'aquest dia de lluita com ha estat vist des dels meus ulls:
Primerament, en anar a accedir a la manifestació he pogut veure la corrua de policies a peu i de furgones blindades en un desplegament parabèl·lic que després he anat retrobant més dispers en diverses barreres policials que"defenien" els edificis de l'Ajuntament, de la Generalitat o del Govern central. El primer que m'ha vingut al cap, i no m'he pogut reprimir de dir-ho en veu ben alta, dirigint-me a un grup de gent que semblaven turistes i s'ho miraven estupefactes: Qui són aquesta gent, que té por dels mestres?
Després, ja amitjanat el camí, l'emoció i el feeling especial que he sentit en passar per davant l'IES "Lluís Vives" i veure les cabotetes de l'alumnat abocant-se a les finestres del pis superior i mostrant-nos cors dibuixats, fulls on havien escrit gràcies, banderoles de paper i besos al vent... I els manifestants aplaudint-los sense parar mentre hi passàvem. He sentit com mai que aquesta lluita és justa i solidària: Defensem per als nostres fills els drets i llibertats que hem heretat dels nostres pares.
1 comentari:
I tant que si, Carles; por dels mestres! La formació i la cultura són els elements més perillosos per als opressors
Publica un comentari a l'entrada