(imatge: Paul Emile Becat)
Les amigues, IV
Primavera
Printemps
Tendrament, la nena pèl-roja,
A qui tanta innocència excita,
Diu a la joveneta rossa
Amb la veu suau i endolcida:
“Saba
amunt i flor que clevilla,
La teva infància és una pèrgola:
Deixa errar mes dits per l’estesa
On el borró de rosa brilla
Deixa’m, per entre l’herba clara,
Beure’m el regalim del rou
Amb què la flor tendra és ruixada,
Per tal que el plaer, estimada,
T’il·lumini el front candorós
Com l’alba l’atzur temorós."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada