Les amigues, III
Per amica silentia
Els amples cortinatges de blanca mussolina
Que la pàl·lida llum de la llàntia nocturna
Fa fluir com si fos una ona opalina
Dins l’ombra flonjament misteriosa i obscura,
Els amples cortinatges del gran llit d’Adelina
Han escoltat, Clara, la teva veu contenta,
La teva dolça veu sonora i falaguera
Que amb una altra veu s’enllaça, enfurida.
“Estimem, estimem!" Deieu amb veus trenades,
Oh! Clara, oh ! Adelina, víctimes adorables
De la noble ofrena del vostre ésser tan alt.
Estimeu, estimeu! Volgudes solitàries,
Atès que en aquests jorns que són tan malaurats,
El gloriós Estigma encara vos escau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada