50 anys de "Nosaltres els valencians"

   Avui fa cinquanta anys de la publicació de Nosaltres els valencians un llibre fonamental en la recuperació nacional del País Valencià i el llibre que encetava també una editorial, Edicions 62, que ha resultat fonamental en l'àmbit cultural del conjunt dels Països Catalans. Amb aquest motiu l'amic Pau Sif ha penjat un magnífic post al seu bloc Viatger que s'extravia, cosa que m'estalvia la pràctica totalitat del meu: visiteu-lo.

   Això, però, també vull deixar aquí aquest altre enllaç (cliqueu sobre la imatge), que ens remet a la interessant tasca de recopilació on-line d'escrits fusterians que està fent la Universitat de Castelló, a cura de Pérez Moragon:

   I també un dels poemes de Fuster, que més m'agrada:

No sé si m'estimaves, t'estimava

i això era tot, i això era prou,i els dies

obraven per a mi racons tendríssims.

T'estimava amb les hores i amb el somni,

i et cantava, i passaves, i abril queia,

i et sabia ma carn meravellada.

Si, t'estimava lentament i sorda.

Com s'estimen les coses marcescibles.

Com s'aprén l'idioma de l'absència.

   (P.S.: Aquest poema està a la base de la meva narració L'idioma de l'absència, que va ser publicada l'any 2000 (”L’idioma de l’absència” (relat), in AA.DD.: Contextos. Ed. Grupo 10 llibreries de qualitat, València),   Vicent Berenguer, músic de la Marina Alta, em va dir un temps després que el meu relat havia estat una de les fonts d'inspiració que l'havien portat a elaborar una composició musical titulada Mots... Això és un exemple d'aquestes meravelloses "cadenes de contagi creatiu" que es produeixen algunes vegades)