aPARAULA'm: Panteixar

 

panteixar

v. intr. [LC] [MD] [AGR] Respirar forçadament, amb panteix.

Com ja ens té acostumats, Victor Pàmies ha aprofitat que aquest any se celebren els cent anys de la creació de la secció filològia de l'IEC i de la mort de Joan Maragall, el poeta de la paraula viva per plantejar al conjunt de la catosfera que cada bloger apadrine una paraula. Jo no he reflexionat massa i m'he decantat per panteixar. Aquestes són algunes de les raons de la tria: 

- És tracta d'un verb. Pot haver-hi paraules més vives que aquestes que signifiquen una acció?

- panteixar és respirar: juntament amb el bategar, una acció bàsica per a la vida.

- Però panteixar és respirar amb esforç, de vegades, fins i tot, agònicament. I no és veritat que la nostra llengua fa un esforç per sobreviure?

- Finalment, aquest esforç del panteix és també associat a l'impuls del desig, a l'alteració fisica i psicòlògica de l'acte amorós. I no és l'amor, l'erotisme, un ingredient essencial de les nostres vides i, en un altre sentit, de la lleialtat a la nostra llengua i al nostre poble?

Panteixem, doncs, ben fort! 

Per veure el llistat complet de participants i de paraules apadrinades, cliqueu aquí