dimecres, 24 de desembre de 2014

Pep Gimeno Botifarra- Nadala de Lloc Nou d'En Fenollet








El Cant de la Sibil·la a Teulada





El Cant de la Sibil·la
Lletra d’un breviari de la Seu de València de 1533.


Al jorn del Judici
se pagarà nostre servici

D'una Verge naixerà
Déu i hom qui jutjarà
de cascú lo be i lo mal
al jorn del Juí Final.

Al jorn ...

Mostra’s han quinze senyals
per lo món molt generals,
los morts ressuscitaran
de on tots tremolaran.

Al jorn ...

Dalt dels cels davallarà
Jesucrist i es mostrarà
en lo Vall de Josafat
on serà tothom jutjat.

Al jorn ...

Portarà cascú escrit
en lo front el seu despit
les obres que haurà fet,
d’on haurà cascú son dret.

Al jorn ...

Als bons darà goig etern
e als mals lo foc de l’infern
a on sempre penarà
puix a Déu ofés hauran.

Al jorn ...

Los puigs i plans seran iguals
allí seran los bons i mals,
reis, ducs comtes i barons,
que de llurs fets retran raons.

Al jorn ...

Un rei vindrà perpetual
vestit de nostra carn mortal,
del cel vindrà tot certament
per fer del segle jutjament.

Al jorn ...

Aprés vindrà terriblement
lo Fill de Déu omnipotent,
de morts i vius judicarà:
qui bé haurà fet allí es parrà

Al jorn ...

Mare de Déu pregau per nos,
puix sóu mare de pecadors,
que bona sentència hajam
i paradis possejam.


Al jorn ...

Vosaltres tots, qui escoltau,
devotament a Déu pregau
de cor ab gran devoció,
que us porte a salvació.
Al jorn del Judici
se pagarà nostre servici.


dimarts, 16 de desembre de 2014

M'agrada Pinkhas Sadé








HE VIST UNA BALANÇA EN UN SOMNI

He vist una balança en un somni
i he pogut veure com en un dels platets hi reposava el
món.

I he vist l'altre platet però els meus ulls
no han ppogut distingir bé que hi havia.

I he vist com aquest darrer platet pesava més
sense saber ni poder aclarir res més.


(El déu abandona David, trad.: Manuel Forcano)




dilluns, 15 de desembre de 2014

En record de Victor Jara (41 anys del seu assassinat): Te Recuerdo Amanda



Afinitats electives: Adriana Lestido, tendra i compromesa.




Les imatges de la fotògrafa argentina Adriana Lestido (Buenos Aires, 1955), van estar per a mi com un coup de foudre: La seva força expressiva i la seva manera de captar l'essencial de la vida, amb un acostament tan sensitiu, com precari i apassionat, que sap empatitzar amb l'altre (millor, l'altra ja que la dona n'és, pràcticament el monotema dels seu univers creatiu), implicant-se afectivament i a la vegada sent capaç d'esdevenir un element invisible, que no destorba per a res l'espontaneïtat de les persones que són en l'escena. ..
Fotos mogudes, amb gra, amb tots els matisos enteladors del gris...recursos que et presenten les imatges com adquirides des de la precarietat, documents vius, escletxes que ens permeten copsar moments de la relació tan sensitiva com emocional d'una mare amb una filla, de la vida de les dones preses, el dolor i la fermesa amb que es manifesten la mare i la filla d'un desaparegut durant la dictadura argentina..., o la imantació que sura en la desolació de determinats paisatges extrems.



D'alguna manera sóc filla de mi mateixa. Vaig construir així el meu camí i el meu treball perquè ningú no m'ha regalat res, més enllà que en va haver molts que em van ajudar. Però, per altra part, el meu origen (la nena més pobra d'una escola pobra de Mataderos, la infantesa en una peça amb una mare sensible però irada, pare pres), tot això em fa a vegades trontollar. Com si no me permetés ocupar el meu lloc: em costa creure els meus assoliments, sempre penso que es una equivocació.

dissabte, 13 de desembre de 2014

Real i misteri: (Versions d'Anna de Noailles, 3)






Poema de l'amor, XVI



Tots els mots que tu em dius no compten poc ni molt,
Però el meu acord és teu,
És pel lleu moviment de la cara i del coll
Com de tórtora que beu.

Sovint el teu propòsit és obscur i divers,
Tanmateix te’n surts indemne;
El teu alè en l’espai farà tebi l’hivern,
És quan rius que les nits creixen.

No em puc pertorbar tot i que tant em plaus
Què pots tu donar o prendre,
Ja que l’atordiment en el qual mon cor jau
És somiar que tu existeixes?... 




“Abril al Cabanyal. Crònica viva d’una resistència” al Mundial Cinema Film Festival, de Pedreguer

dimecres, 10 de desembre de 2014

L'Hospital de la Marina alta, un experiment de "privatització"









M'agrada Fiama Hasse Pais Brandao





Ausiàs calcinat

Quan després de visible per als crèduls
Ausiàs es tornés visible per als incrèduls,
el seu cos gelat pel fred de Sefarad,
com va dir ell i Espriu, causaria terror
als exegetes.

Aquest és també un dels esperits que condueixen
als seus propis llibres com un carro de morts. És possible
veure'ls, amb les quatre rodes flamejants sostenint
el pes de tantes lletres. llibres que sempre
han rodat per terra darrere la freda silueta
conductora. Bastarà Ausiàs per tal que els cecs
i els traginers vegin que el llibre
té a la seva vora amb ell un cos.


(D'Amor pels llibres, versió catlana de Jordi Doménech)






dilluns, 1 de desembre de 2014

Encontre d'escriptors d'Eivissa, Formentera i la Marina Alta


(Foto: Txin Javier Ruiz)

El proppassat dissabte vaig participar a la trobada entre escriptores i escriptors de la nostra comarca i de les illes Pitiüses que va organitzar a Dénia la fundació Baleària. L'acte  va aconseguir crear un ambient tan entranyable com interessant, a mi ja m'ho va semblar mentre es desenvolupava, però de vegades la percepció de qui actua és diferent de l'espectador. Ahir i avui, però, he parlat amb gent que hi va assistir i he pogut copsar que no era només la meua impressió.
Tot i que ja ho he sentit moltes altres vegades, l'acte d'ahir em va reafirmar en la creença que els recitals poètics contribueixen amb molta força a trencar el prejudici que "la poesia no m'agrada, és avorrida i no l'entenc...", que aquest retorn als orígens (poesia= oralitat, musicalitat, espectacle...) té molt de recorregut. El dissabte tot això es va acomplir d'una manera força arrodonida. A mi, particularment, em van engrescar molt els poetes illencs, una realitat literària rica i variada que desconeixia. Un exemple a seguir.

dimecres, 26 de novembre de 2014

Afinitats electives: Flor Garduño, la dona somni.




Vaig descobrir i em vaig interessar pel treball de la fotògrafa mexicana Flor Garduño (1957) gràcies a l'amic, i també fotògraf,  Paco Martí, amb qui he publicat  "Dormir", un treball cooperatiu de narració i imatges integrat dins el projecte  6000 estúpids i 10 més, que es va presentar a la III Nit de Contes i Fotorgrafies al Papau,  a la ciutat de Gandia. 
L'obra de Flor Garduño m'ha impressionat notablement per la força de suggestió que impregnen les seues imatges, revelades en escala de grisos i centrades en les natures mortes, els retrats i els nu.
El que més m'ha interessat de la seua mirada introspectiva ha estat la captació del món ritual, màgic de la població indígena, com també  la relació subtil que estableix entre dona i natura endins d'un àmbit oníric.





diumenge, 23 de novembre de 2014

Matí màgic al Jardí de l'Albarda




   Aquest matí, al jardí de l'Albarda de Pedreguer, més d'un centenar de persones hem pogut assistir a un acte literari quasi màgic, La Marina amb veu de dona, on Xaro Cabrera, Pepa Guardiola i Carme Miquel, acompanyades pels excel·lents músics Cristina Martí i Alex Velázquez, han llegit fragments ben triats de la seua obra, referits a escenaris, passeigs i arbres de la nostra comarca per acabar amb una carta a la marina ten emotiva com reivindicativa. Fins i tot el temps s'ha fos impregnat d ela gan d'escoltar dels assistents i s'ha aguantat el ploure per acabar amb un perfecte somriure de sol.

divendres, 21 de novembre de 2014

Àlbum, 164: John Dos Passos i el Cementeri dels Anglesos, a Dénia





Seria bell morir a Dénia
jove en l'arderós vigor del sol
reposat en el blau cremant de la mar
en el reclam persistent dels pujols de ferro:
Dénia, on la terra és roja com el rovell
i els pujols són del color de la cendra.
Oh, podrir-se en el sòl aspre
fondre`s en el foc omnipotent
d’aquest déu blanc i jove, l’incandescent déu solar
per trobar una sobtada resurrecció
en el càlid raïm nascut de la terra i la llum
que les dones joves i els nens xafen
convertint-lo en most que farà rajar per a generacions futures
un vi ple de la terra
del sol.


divendres, 14 de novembre de 2014

Els ho recordarem, senyors del PP: D'això volen parlar els jutges argentins amb Martín Villa





JO, EN VEUREU PLORE


62 anys del neixement de Maria-Mercè Marçal






RESSURRECTIO

M'agenollo davant
                      el cos
                      impur                  
                      obscè
                      mortal
                      primer
                      país
                      vivent
                      taüt
                      obert
                      d'on vinc
                      no hi ha,
                      mare, una altra naixença

(Raó del cos)


dijous, 13 de novembre de 2014

Afinitats electives: Eikoh Hosoë o l'expressivitat dramàtica.




Eikoh Hosoë és un dels fotògrafs i productors audiovisuals japonesos més importants del segle XX. Nascut el 1933 es va Afeccionar a la fotografia des de ben petit i va realitzar estudis a l'Escola de Fotografia de Tokio entre 1951 i 1554. El seu prestigi va anar en augment a partir d ela seua primera exposició, Una americana a Tokio (1956) El 1960 va crear, juntament amb d'altres, el Laboratori de Coinema Jazz i durant la dècada dels setanta ja era considerat el referent de la fotografia innovadora japonesa.
És autor de sèries fotogràfiques que han tingut una gran ressò com Bara-Kai (mort per les roses) amb imatges protagonitzades per l'escriptor i amic Yukio Mishima, Retorn a Hiroshima o L'univers de Gaudí.

Les seues imatges, en blanc i negre, tenen com a eixos temàtics principals la mort, l'erotisme i la irracionalitat, estan  centrades en primers plans de cares, cossos nus..., i posseeiexen una intensa expressivitat dramàtica.





dimecres, 12 de novembre de 2014

30 anys sense Chester Himes







   El 13 de novembre de 1984 va morir a Moraira i va ser soterrat a Benissa l'escriptor Chester Himes nord-americà d'origen i marinenc de darrera elecció. L'any passat, amb motiu de comentar una petita exposició-homenatge que li va fer l'ajuntament de Teulada, vaig pujar un breu article en aquest bloc, potser sigui el moment de tornar-hi:









Clouds Project. Marina Alta




dimecres, 5 de novembre de 2014

El Bolero de l'Alcudia, des de Pedreguer









Bolero de l'Alcúdia 
(Vicent Andrés Estellés)



Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.

Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.

T'estime, rosa fina
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.

Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.


dilluns, 27 d’octubre de 2014

Sylvia Plath, en record i homenatge





CANÇÓ DE BRESSOL D’ALACANT

A Alacant tiren d’esma els barrils
Sobre els bonys de les llambordes,
Al davant dels restaurants, grocs com les paelles,
Sota els balcons atrotinats dels últims carrerons,
             Mentre als terrats
             Els galls i les gallines
Espatllen el descans amb cops de testa i amb cloqueigs.
Tramvies de color taronja dringuen mentre feixugament
Empenyen els passatgers davall xiulets blaus indi
I fan repunts des dels cables com l’escuma:
Vora el moll brunzent els amants
             Senten als altaveus retrunyir
             Des de cada palmera de llums de neó
Rumbes i sambes que cap orellera no pot apaivagar.
Oh cacofonia!, deessa de bregues i romanços,
Dama de gola esqueixada de gaites i platerets;
Que els teus con brios, els teus capricciosos,
Els crescendos, les cadenzas, els prestos i prestissimos,
             Siguen el meu cap sobre el coixí,
             (Piano, pianissimo),
Bressolat pel murmuri de lires i violes.
 

Traducció d’Isidre Martínez Marzo

Una Muixaranga especial




divendres, 24 d’octubre de 2014

Una carta del passat. L'eco de José Corredor-Matheos.



   Ara farà un mes vaig pensar de dedicar el meu post de la categoria  "gent que m'agrada" al poeta Li Bai. Vaig revisar el poemaris que posseïa del mestre xinés i vaig recordar que n'havia de tenir un que em va interessar molt en la meva època de joventut, que s'havia publicat amb la transcripció tradicional del seu nom, Li Po

   Vaig cercar-lo pels prestatges de poesia, que tinc ordenats alfabèticament per autors, però no hi vaig trobar res. Ahir, revisant el llibres de Narcís Comadira, es va fer veure, just al costat, el llum prim d'un recull poètic que duia el títol de Carta a Li Po. En tenir-lo a les mans, vaig tenir la certesa que es tractava del llibre que havia cercat infructuosament: tenia la portada inconfusible de la col·lecció OCNOS però - i, d'aquí que no l'hagués pogut localitzar - no era escrit pel poeta xinès, sinó adreçat a ell pel poeta manxec i català José Corredor-Matheos. De seguida vaig cercar a la xarxa, per saber-ne del poeta. Vaig comprovar, amb satisfacció, no només que encara vivia sió que encara participava activament en actes poètics, el realitzat el ralitzat a Sevilla a l'inici d'aquest mes i relatar a Laredvuelta.

   De sobte hem va venir, com una vella flaire de papers imantats de poesia, el record d'aquella col·lecció de llibres de poesia que comprava, encisat, a la llibreria (avui ja desapereguda) de Josep Bertomeu, amic i company de militància política: el quadre blau amb el cercle blanc enmig, aquell títol que l'editorial Barral havia donat a la col·lecció per homenatjar Luís Cernuda, aquell  espectacular consell de redacció format per: Jaime Gil de Biedma, Ángal González,  José Ángel Valiente, José Aguastín Goytisolo, Luís Izquierdo, Pedro Gimferrer, Manuel Vázquez Montalban  i Carlos Barral...

   He tornat a llegir, tan ràpidament com fervorosa el volum, heus-ne aquí un tast: 

Me estoy atormentando
por hacer un poema,
y el poema no sale.
Olvido lo que dicen
los antiguos maestros,
y encuentro así el castigo.
Ahora sólo deseo
que el sol esté más bajo
para ir a la terraza.
El dia es ya muy largo,
y hay tiempo para todo,
si no pretendes nada.



dimecres, 22 d’octubre de 2014

Estampes, 159: Com arrela la vida!






Afinitats electives: Gertrude Käsebier, esperit de pionera




  Gertrude Käsabier (1852-1934), tot i iniciar-se tardanament en la fotografia, captant les imatges dels seus fills,  va esdevenir una de les figures importants del món fotogràfic nord-americà de començaments del segle XX.   En 1894 comença una estada a Alemanya i a França on estudia tècnica fotogràfica i pintura i, a la tornada, fa una exposició de la seva obra  al Boston Camera Club, en 1896, i finalment obre un estudi fotogràfic a Nova York, centrat en els retrats, el 1987. Durant un temps va formar part del grup Photo Secession, que va abandonar finalment. A partuir de 1929 va deixar la seva activitat fotogràfica.
  Hi ha molts ingredients de la seva obra que m'interessen, com la nitidesa i la poeticitat de les seves imatges, la seva dedicació a captar moments de la vida quotidiana (com per exemple el seguiment que fa de la població indígena dels sioux americans) i la seva actitud  dedicació a potenciar la incorporació de la dona en el món de la fotografia  

   He fet incessantment retrats de gent ... per fer quelcom semblant a una biografia, per obtenir a cada fotografia la personalitat essencial.