Hauria d’estar-ne ja habituat, però encara em sorprèn el fet que els esdeveniments culturals que es programen a la comarca tendeixen indefectiblement a acumular-se en els mateixos dies i hores. El divendres passat hi havia tres actes ben interessants a Xàbia, Oliva i Pego, finalment vam acudir a la inauguració de l’exposició antològica sobre l’obra gràfica de l’amic Pep Ferrer.
El saló del Museu d’Art de Pego es trobava ple. Els assisitents eren - en la seva major part - amics, coneguts, gent del poble; de manera que l'ambient era molt distès i agradable. Pep va fer una breu xerrada on, fent l'explicació del cartell anunciador de l'acte va posar de relleu el significat de l'exposició, que no era altre que les motivacions que l'impulsen al conreu, tan continuat com divers, de la creació gràfica, així com els trets més identificadors de la seva manera d'acarar-la
Crec que tots els present ja en sabiem prou de tot això,del que va dir i del que es va callar: el lligam amb els seus alumnes, amb el moviment de renovació pedagògica que, de fa tant de temps ja, l'ha lligat al col·lectiu de mestres de la Marina i la Safor, el seu compromís permanent amb l'entramat cívic i cultural del poble i de la comarca, el seu interès per la il·lustració de textos literaris o la seua afecció musical... Tot això, d'aquest tarannà tan extremadament lúdic com humil que el duu a autodefinir-se com a ninotaire.
Després l gent va anar fent alguna picadeta i recorrent els petits i animats rogles que s'anaven formant, mentre fruíem d'una exposició realment interessant, no només per l'encert a l'hora de presentar l'extraordinària versatilitat de l'obra ferreriana, sinó també per la plenitud amb què reflecteix la seua personalitat: per la frescor i la originalitat amb que aborda la quotidianeïtat, per l'extraòrdinària sagacitat a l'hora de detectar i denunciar les misèries individuals i socials, de treure a la llum la vessant còmica de la vida... I, sobretot, per veure com ho amara tot la seva bonhomia, pel gavadal de la seva tendresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada