Cordes de dones
Però tu ets encara allà
la memòria esmicolada
damunt d'aquesta terra polsosa
i murmures
hi ha misèries pertot
tu passaves per allà
un d’aquests dies
tu pensaves
immòbil
com el Poder
hi ha misèries pertot
aleshores les misèries t’han respost
totes a cor
com mans obertes
sí certament
hi ha dones pertot
com núvols
en l’aire del Temps
Grans de sorra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada