El bes
Un gall a la porta de l’alba
Un gall batall de campana
Trenca el temps nocturn sobre còdols de promptitud
Un llançament de rams
Entre dues transparències desiguals
Hom no aixecarà tan ràpid el cap
Cap a la llum que s’hi assembla
Però l’abaixarà
Damunt una boca més voraç que una morena
Damunt una boca que s’oculta davall les parpalles
I que aviat s’ocultarà rere els ulls
Portadora de somnis novells
La més dolça arada
Inútil indispensable
Ella sap el lloc de cada cosa
Dins el silenci
Corall romput de mots rebels
Una altra boca per jaç
Companya de les herbes febrils
Enemiga dels paranys
Salvatge i serventa feta per a tothom
I per a ningú
Boca oblidadissa del llenguatge
Boca il·luminada pels miratges de la nit
El primer pas sobre aquesta ruta franca
Monòtona com un infant
Mil orquídies a l’infinit
fulgent, roent, pont vivent
imatge eco reflex d’una naixença perpètua
És guanyar un instant
Per mai més no dubtar de perdurar
(La rose publique)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada