L'altre dia, en penjar la tarantel·la de la Romàntica em va venir l'interés per esbrinar alguna cosa d'aquesta música tradicional i hem vaig topar amb el seu orígen: la taranta - i el tarantisme -aquesta dansa ritual encara viva al sud de la península italiana (l'antic regen de Nàpols i Sicíla) que anomenen tarantelle i també pizzica, que hom ha relacionat amb les antigues festes dionicisíaques i amb el mite d'aracne.
D'aquí sembla quie va derivar cap a una mena de sortilegi que era l'única manera de gaurir de la picada de la taràntula...,. i d'aquí a una mena de dansa ritual, extenuadora, que sembla alliberar als posseïts, guarir el mal d'angoixa... En definitiva, la posseïda balla i es contorsiona ara d'empeus, ara rodolant per un ample llenç estirat per terra, al ritme frenètic de la música.
I em vaig trobar amb aquest extraordinari documental, enregistrat a finals del cinquanta del segle passat per Gianfranco Mingozzi a partir del material elaborat per l'equip de l'antropòleg Ernesto de Martino i que us recomano vivament de visualitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada