Ilse Bing (Francfort, 1899 - Nova York, 1998), fotògrafa, poeta i artista plàstica, va nàixer a Alemanya dins una familia benestant de comerciants jueus.
Va canviar els estudis de matemàtiques i física pels d'història de l'art i realitza la seva tesi doctoral sobre l'obra de l'arquitecte Friedrich Gilly. Inicia un acostament autodidacta a la fotografia a partir de 1925 i, quatre anys més tard, es compra una Leica que ja no abandonarà mai.
El 1930 se'n va a Paris on fa coneixença amb dels fotografs més rellevants de l'època, entre ells Andrei Kértetz i s'hi dedica a realitzar reportatges per a diverses revistes. En 1932 realitza la seva primera exposició a Nova York.
El 1941 es casa amb el pianista Konrad Wolff, també jueu i, després de patir un breu internament al camp de Gurs, es traslladen als EE.UU fugint de la persecució nazi. El 1946 demana la nacionalitat estadounidenca. A partir del 1959 abandona la fotografia per dedicar-se a las pintura, el collage i la poesia.
.jpg)
El seu estil està marcat, com ja hem avançat, per l'ús de la càmera Leica, se la va arribar a anomenar la reina de la Leica, i per l'ús del blanc i negre, que va mantenir exclusivament fins al 1946.
El que m'atreu especialment del seu estil és sentit de la composició, l'ús de les simetries i de les repeticions jugant amb la realitat i les seves ombres, la màgia del blanc i negre que integra a la perfecció textures, clarobscurs...
Va canviar els estudis de matemàtiques i física pels d'història de l'art i realitza la seva tesi doctoral sobre l'obra de l'arquitecte Friedrich Gilly. Inicia un acostament autodidacta a la fotografia a partir de 1925 i, quatre anys més tard, es compra una Leica que ja no abandonarà mai.
El 1930 se'n va a Paris on fa coneixença amb dels fotografs més rellevants de l'època, entre ells Andrei Kértetz i s'hi dedica a realitzar reportatges per a diverses revistes. En 1932 realitza la seva primera exposició a Nova York.
El 1941 es casa amb el pianista Konrad Wolff, també jueu i, després de patir un breu internament al camp de Gurs, es traslladen als EE.UU fugint de la persecució nazi. El 1946 demana la nacionalitat estadounidenca. A partir del 1959 abandona la fotografia per dedicar-se a las pintura, el collage i la poesia.
.jpg)
El seu estil està marcat, com ja hem avançat, per l'ús de la càmera Leica, se la va arribar a anomenar la reina de la Leica, i per l'ús del blanc i negre, que va mantenir exclusivament fins al 1946.El que m'atreu especialment del seu estil és sentit de la composició, l'ús de les simetries i de les repeticions jugant amb la realitat i les seves ombres, la màgia del blanc i negre que integra a la perfecció textures, clarobscurs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada