(Sylvia Kristel a la pel·lícula Emmanuelle)
Avui, en llegir la notícia de la seva mort, ha pensat que la Sylvia Kristel va estar un dels terratrèmols (l'altre fou, segur, Maria Schneider) que van fer brollar els guèisers de la meva generació.
En aquest cas, a més, hi havia l'afegit, gens negligible, que entre la tropa corria la brama (no sé si certa o no) que l'esplendorosa cadira de braços des d'on ella ens incitava, havia estat fet en una fàbrica de mobles de jonc i vímet del meu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada